Renaixement segle xv

Renaixement segle XV
Temari:
1. Concepte, fortuna crítica i periodització del Renaixement.

2. Arquitectura i urbanisme.

a. Adopció del llenguatge clàssic.
b. La figura de l’arquitecte modern.
c. Filippo Brunelleschi.
d. Leon Battista Alberti.
e. Arquitectura civil.
f. L’església de planta centralitzada.

3. Escultura i relleu.g. Precedents i característiques.
h. Les portes del baptisteri de Florència i l’evolució formal del relleu.
i. El realisme dramàtic de Donatello.
j. El retrat en bust i eqüestre.
k. El monument funerari: canvis i tipologies humanístiques.

4. Les arts pictòriques.

l. El concepte d’imitatio en la representació pictòrica.
m. Masaccio,l’heroi de la primera generació.
n. Del políptic a la pala d’altar.
o. El realisme geomètric: Paolo Uccello i Piero della Francesca.
p. La tendencia antiquitzant: Andrea del Castagno i Andrea Mantenga.
q. El Neoplatonisme a Florencia: les al·legories de Botticelli.
r. La recuperació de Roma: el cicle quattrocentista de la Capella Sistina.

Bloc 1: Conceptede Renaixement.
Renaixement la paraula no apareix fins al segle XIX. En l’època del Renaixement al segle XV, els intel·lectuals es referien a rinascita o renovatio per designar la voluntat de renovació que es vivia a les hores– sobretot en els textos de Bocaccia-. Tant rinascita com renovatio reflecteixen una forta voluntat de renéixer i, quan hi ha una voluntat d’aquest tipus és perquè elsmateixos contemporanis s’adonen de l’època d’estancament en la que viuen. És destacable com en cap moment no utilitzen el terme “innovació”, sinó “renovació” davant un estancament general en tots els àmbits, pretenent recuperar allò que ja existia i que en algun moment van perdre.
El terme rinascita no denomina cap estil, sinó una voluntat de canvi freqüent en la zona central d’Itàlia des de mitjansdel segle XIV (trescentto). Aquests pensadors del segle XIV volien fer renéixer la cultura clàssica per alliberar-se de la, a les hores, època fosca i retrobar l’esplendor. És interesant adornar-se com, ja durant l’època renaixentista, els propis humanistes tenen la sensació d’haver-ho aconseguit i com ho manifestaven als textos literaris, ex: Marcilo Ficcino: filòsof neoplatònic que va impulsarLorenzo de Medici i que l’any 1492 en un escrit proclamar que el segle XV era un segle d’or xq resplendeixen totes les arts gràcies als antics →es passa d’una voluntat a una realitat. És una convicció que s’ha assolit.
El primer autor en documentar aquesta realitat va ser Giorgio Vasari (1511-1574) un arquitecte, pintor i sobretot teòric italià cèlebre pel seu compendi de bibliografies d’artistesd’entre el segle XIV i XV (Le Vite de' più eccellenti pittori, scultori, e architettori) que ha esdevingut una font primordial per al coneixement de la història de l'art italià. La primera edició data del 1550 i la segona del 1568, quan va ser ampliada. Abans del compendi hi ha un pròleg on s’explica la tradició de les arts durant els segles del renaixement i on es fa una primera periodització dela història de l’art: Evo antico, Evo medio i la rinascita dell’Antichità, que divideix a l’hora en tres períodes: s. XIV (trescentto), s. XV (quatrocentto) i s. XVI (Cinquecentto) i que es produeixen, diu ell, de manera gradual, com la vida d’un home: naixement, joventut i maduresa.
Quan sorgeix el terme Renaixement?
No és fins al 1855, quan Jules Michelet presenta sota el nom de Renaissanceuna enciclopèdia sobre la història de França del segle XVI . Amb aquest nom s’estava dient que el Renaixement a França correspon al segle XVI.

La Cultura del Renacimiento en Italia de J.Burkchard (1860) ja comprèn tots els segles que corresponen al Renaixement (XIV, XV i XVI). També es important saber com per a fer aquesta obra es va basar en documents de l’època. És d’aquesta obra d’on...