Ressenya Gemma Cuenca

Gemma Cuenca Casacuberta
9A

Iniciació a la Didàctica de la Llengua i la Literatura

Ressenya: EL REGAL DE LA COMUNICACIÓ
Sebastià Serrano, catedràtic de la lingüística a la Universitat de Barcelona, va escriure
al 2003 El regal de la comunicació. Aquest llibre és una reflexió sobre la importància
que li donem a la nostra societat, és a dir, a la societat de la informació, del
coneixement i de lacomunicació, el llenguatge verbal i no verbal. A més, el llibre és
un bon manual per l’àmbit professional de la docència, ja que ens explica quins són
i com hem d'usar els elements més evidents de la comunicació no verbal, com poden
ser les mirades o el to de veu, en un discurs oral.
Com ens informa el llibre i altres investigacions, com la del psicòleg A. Mehrabian,
només un set per cent deltotal d'un discurs correspon al llenguatge merament verbal
i, el noranta-tres per cent restant queda dividit entre el trenta-vuit per cent que equival
a la veu i un cinquanta-cinc que fa referència a la comunicació no verbal. Per tant, la
comunicació no verbal té molta importància, més que a la que de vegades li donem.
Els signes no verbals, que a continuació explicaré, estan sempre presents al'acte
comunicatiu i és per això que hem de tenir consciència d'ells. Primerament, com em
dit anteriorment, el discurs no està monopolitzat per les paraules, per tant, hem de
tenir en compte tots els nostres sentits i els dels nostres alumnes.
Una de les primeres coses que pensem quan ens pregunten quins són els elements
més importants de la comunicació no verbal en una classe, són les mirades, ja queés la part més usada en la comunicació no verbal . Aquest llibre, que li dedica un
capítol, ens diu que les mirades ajuden a incrementar l'efectivitat del discurs i també
ha mostrar més proximitat i empatia cap als nostres oients. Com a docents, hem
d'evitar mirar al sostre, perdre la mirada en el buit o centrar-nos només a una sola
persona, ja que això demostraria que no estem segurs del missatgeque volem
transmetre.

Un altre element important de la comunicació no verbal és la postura i l'expressió
facial. Pel que fa a la postura, em de dir que és un reflexa dels sentiments que estem
tenint. Per exemple, una persona que es posa nerviosa tindrà una postura rígida i, en
canvi, una que està acostumada estarà més relaxada i natural que l'anterior. Com a
docents, hem d'evitar algunes posturescom pot ser la d'estar amb les mans a les
butxaques mentre parlem als nostres alumnes. Pel que a l'expressió facial, el llibre
ens diu que podem extreure molta informació a partir de la lectura facial del nostre
comunicador, ja que podem esbrinar les emocions que esta tenint. El llibre dóna molta
importància al somriure, ja que el somriure no és només un reflex de benestar, sinó
que l'emissor deldiscurs també el transmet i l'encomana al receptor. Com a docents,
el somriure ens serveix per animar als alumnes a participar o a intervenir en algunes
situacions.
L'últim aspecte de la comunicació no verbal és la veu. El llibre ens parla de la
importància com a docents del control del to, l'entonació, el ritme, la velocitat, la
intensitat, la ressonància, la claredat, la inflexió i el timbre,ja que una veu harmoniosa
ajuda positivament a l'activitat comunicativa. Un bon comunicador, per tant, ha de
saber fer les pauses adients en el seu discurs i ha de jugar amb l'entonació, ja que
una veu monòtona no ajuda als oients a seguir el fil d'un missatge.
Com hem esmentat anteriorment, en un discurs oral la comunicació no verbal és molt
important, tanmateix, també ho és la verbal ja que undels element primordials alhora
perquè un receptor entengui un missatge és la coherència d'aquest. Per tant, és
imprescindible l'aprenentatge i l'ensenyament de les llengües, ja que només així un
nen arribarà a adquirir els cinc aspectes imprescindibles per comunicar-se. Aquest
són la fonologia, la morfologia, la semàntica, la sintaxis i la pragmàtica. Amb aquest
últim element veiem que mentre...