Resum Farmacologia del comportament

Mòdul 1
1.1.1 Objecte d’estudi de la farmacologia del comportament: La farmacologia del comportament o psicofarmacologia estudia les accions dels fàrmacs sobre el comportament i, per tant, sobre el sistema nerviós central (SNC). Es tracta d’un estudi bidireccional que estudia no solament els efectes de determinats psicofàrmacs sobre cert comportaments, sinó també com certs comportaments podenvariar l’efecte dels psicofàrmacs.
1.1.2. Els psicofàrmacs
Un psicofàrmac és una substància administrada exògenament que produeix un efecte en l'SNC i per tant és capaç de modificar el comportament.
1.1.3. Farmacodinàmica i farmacocinètica
a) Farmacodinàmica: estudia els mecanismes d'acció dels fàrmacs
b) Farmacocinètica: estudia els factors que determinen la quantitat de fàrmac present en ellloc on produirà l'efecte, a partir de l'administració del fàrmac a l'organisme.
1.1.4. Història de la farmacologia del comportament
1.1.5. Classificació dels diferents psicofàrmacs
a) Drogues addictives: Opioides (heroïna i morfina), psicoestimulants (cocaïna, amfetamina, metamfetamina i cafeïna), nicotina, etanol i inhalants, derivats de la planta Cànnabis (marihuana i haixix), al·lucinògens (LSD,psilocibina i mescalina), drogues de disseny (PCP, ketamina i èxtasi).
b) Antipsicòtics.
c) Antidepressius (IMAO, ATC i ISRS) i antimaníacs (o eutimitzants).
d) Ansiolítics, hipnòtics i anticonvulsius: benzodiazepines i barbitúrics.
e) Altres psicofàrmacs, com els antiparkinsonians, els potenciadors cognitius i els analgèsics d'acció central.
1.1.6. Fonts de documentació en psicofarmacologia
Hi hadues eines molt útils d'informació general sobre els psicofàrmacs que són l'índex Merck i el Vademècum.
Dosi letal 50 o LD50 és la dosi d’un fàrmac que provoca la mort en el 50% dels animals tractats.
2. Conceptes bàsics de farmacocinètica
2.1. Què és la farmacocinètica?
La farmacocinètica estudia els canvis que l'organisme produeix en el fàrmac després de ser administrat fins que és eliminat.La farmacocinètica estudia l'absorció, distribució, metabolisme i excreció (acrònim ADME) dels fàrmacs.
Un fàrmac serà absorbit des del seu lloc d'administració fins a arribar a la sang, es distribuirà per l'organisme fins a arribar al seu lloc d'acció i a altres teixits, podrà ser metabolitzat (principalment pel fetge) i en darrera instància serà excretat (inalterat o metabolitzat, principalmentpel ronyó).
Els processos que han de seguir els fàrmacs des de la seva administració fins a la seva eliminació requereixen el pas per membranes cel·lulars. En el cas dels psicofàrmacs, han de travessar per arribar l lloc d’acció (el SNC) la BHE (barrera hematoencefàlica)
Un dels objectius de la farmacocinètica és el següent:
Estudiar la intensitat dels efectes del fàrmac en funció del temps, peraixí establir la dosi òptima i l’interval entre dosi i dosi per aconseguir una màxima acció del fàrmac en el seu lloc d’acció.
S'assumeix que la resposta a un fàrmac té relació amb la quantitat de fàrmac disponible en el lloc d'acció, és a dir amb la concentració plasmàtica d'aquest. En el cas d’animals d’experimentació es pot estudiar amb relativa facilitat la concentració del fàrmac al SNC,però amb humans s’estudien només les concentracions d’aquest fàrmac en el plasma sanguini.
Per sota d'una concentració determinada un fàrmac no tindrà cap efecte o bé el seu efecte serà subterapèutic. Per damunt d'aquest rang terapèutic, l'efecte pot ser excessiu o poden aparèixer efectes secundaris de cert grau.
La biodisponibilitat (F[%]) indica la proporció de la dosi administrada d'un fàrmac queassoleix el seu objectiu terapèutic. Això és, el teixit en el qual ha d'exercir la seva acció.
La biodisponibilitat (F[%]) fa referència a la quantitat de fàrmac present en la circulació sistèmica després de la seva administració, tenint en compte la quantitat absorbida i la quantitat que es metabolitzarà.


Consultor: “Com dius, la biodisponibilitat és la quantitat de substància que arriba al...