Resumen De Descartes

INTRODUCCIÓ.
J. S MILL

Per a Hume en la ètica i la política l’utilitarisme es allò que és útil a la llarga. En canvi per a J S Mill aplicarà aquesta mateixa teoria a l’ètica i la política dins del context del capitalisme.

La primera idea es que tot a la societat s’ha de poder mesurar i allò que costa més es el que es considera més bo. La unitat que mesura si es una cosa bona o dolenta ésel plaer i el dolor. És a dir el plaer per a més persones es el màxim plaer. Es bo en qualsevol nivell allò que fa bé a més gent. El que és mes inútil, és allò que fa estar més malament. En el sistema capitalista tot és mesura pels diners. Diferenciem allò que es mes bo del dolent, amb els diners. Per el que pagaries diners per no tenir-ho és el dolent i per al que pagaries diners per tenir-ho esel bo.

Es una filosofia vital, coherent amb la producció de consum típic del capitalisme, El mes important es produir molt, perquè pugin comprar, i així arribar a la felicitat.

L’utilitarisme mercantilista de Bentham, diu que es bo allò que resulta útil, hi han dos tipus el de Bentham que és el mercantilista, on diu que tot es pot comprar i vendre fins i tot pensem que la nostra felicitatte preu, és a dir que l’objectiu de l’home que es la felicitat també es pot comprar. En canvi el utilitarisme de J. S Mill es un utilitarisme humanista, que diu que es bo allò que realment es bo per a l’home, no per una mercaderia, és a dir es centra en la persona no en el valor.

L’utilitarisme humanista de J S Mill te una sèrie de punts: L’individu i societat,on la societat sempre te dos polsels individus i la societat ( que la volen demostrar pe la naturalesa)Qualsevol ciència humana ha d’explicar les lleis de la societat però tenint en compte l’individu, és a dir hi ha d’haver un equilibri entre les necessitats de l’individu i la societat. En la fonamentació del principi utilitarista, Per aconseguir la felicitat, cada individu ha d’actuar moralment bé i una actitud correctamoralment es aquella que fa feliç al reste i que no es posa en la llibertat dels altres. És a dir és una actitud que millora la convivència de la societat. En l’individu i societat, ens diu que hem de saber diferenciar entre plaer i felicitat ja que diu que ser feliç no es aconseguir el que desitges perquè satisfer-lo o aconseguir el que desitgem en aquell moment es simplement alleujar un desig quetenies però quan ho aconsegueixes ets feliç a l’instant però després ja no. És a dir la felicitat és un estat emocional m’entres que una satisfacció només es una sensació que vius durant un breu període de temps.

També ens diu que es millor ser un Sòcrates insatisfet es a dir que valora quan te alguna cosa, que se un porc satisfet, que sempre aconsegueix els seus plaers però no valora el que te.És a dir que la perspectiva sobre l’hedonisme de Mill es quantitativa no qualitativa.
Dins de l?individu i societat, es troba el problema de la llibertat. En l’utilitarisme i llibertat, on la ciència estudia les causes d’una cosa per intentar preveure-la. Si sabem les causes que determinen aquests fenòmens podrem actuar. És a dir allò que ens fa ser lliures a més gent augmenta la felicitat, allòés el més útil per a més gent. Gràcies a la llibertat l’home podrà ell sol trobar-se i conèixer-se per aconseguir ser un home complet ( mentalment, estèticament, moralment) Quan aconsegueixes ser un home complet y lliure llavors arribaràs a la felicitat.

Dins de l’utilitarisme social, Mill tenia un pensament liberal,deia que la felicitat agregada és la suma de la felicitat individual, quees el benestar de la societat. El que produeix el benestar individual i col·lectiu són els bens de la societat ( que per a ell bàsicament era la cultura)La cultura es tot allò que cultivem, tot allò que a creat la societat, que es natural. Els valors que fan falta són la cultura la discussió i la amistat. Totes les coses que verdaderament ens fan feliços no es poden comprar amb diners( a...