Robot seguidor de línias

1. INTRODUCCIÓ
En aquest Treball de Recerca ens centrarem en el món de l’electrònica i concretament tocarem temes com la robòtica i els sensors. El treball constarà de dues parts: la part teòrica o memòria i la part pràctica de crear un robot seguidor de línies amb un sensor de proximitat per infrarojos.
Aquesta primera part tindrà una introducció general a l’electrònica, a la robòtica i a lapart de sensors. En aquesta introducció parlarem des de l’origen i evolució de l’electrònica, amb tots els seus elements per muntar circuits, fins als últims avenços d’aquesta ciència. A la part de robòtica ens centrarem en els tipus de robots existents i per a què serveix cadascun. Pel que fa a la part de sensors parlarem de uns quants tipus i explicarem el seu funcionament.
Després de laintroducció farem una breu descripció del nostre projecte, parlant del circuit electrònic del robot i del sensor de proximitat, i del robot seguidor de línies en concret.
Finalment descriurem la part del muntatge del robot incloent alguns dels problemes que vam tenir al realitzar-ho i les solucions que vam considerar adequades per millorar el funcionament d’aquest projecte.
1.1 Introducció al’electrònica
L'electrònica és la branca de la física, i fonamentalment una especialització de l'enginyeria, que estudia i utilitza sistemes el funcionament dels quals es basa en la conducció i el control del flux microscòpic dels electrons o altres partícules carregades elèctricament.
Utilitza una gran varietat de dispositius, des de díodes fins als semiconductors. El disseny i la construcció de circuitselectrònics per a resoldre problemes pràctics forma parteix dels camps de l'Enginyeria electrònica, electromecànica i la informàtica en el disseny de programari per al seu control. L'estudi de nous dispositius semiconductors i la seva tecnologia se sol considerar una branca de la Física i Química relativament.

1.1.1 Història de l’electrònica
La introducció de tubs de buit per part de JohnAmbrose Fleming, al 1904, va facilitar el ràpid creixement de la electrònica moderna. Amb aquests dispositius es va fer possible la manipulació de senyals, cosa que no es podia realitzar amb els antics circuits telegràfics i telefònics, ni amb els primers transmissors que utilitzaven espurnes d'alta tensió per generar ones de ràdio.
Avui en dia, el transistor, inventat als Laboratoris Bell delsEstats Units, al desembre de 1947 per John Bardeen, Walter Houser Brattain i William Bradford Shockley, que van ser premiats amb el Premi Novel de Física al 1956, ha substituït quasi completament al tub de buit en la majoria de les seves aplicacions.
Quan es va incorporar un conjunt de materials semiconductors i contactes elèctrics, el transistor va permetre les mateixes funcions que el tub de buit,però amb un pes, cost i potència considerablement més baix, i amb una major fiabilitat.
Els progressos posteriors en la tecnologia de semiconductors, s'atribueix a la intensitat de les investigacions associades amb la iniciativa de la exploració de l'espai, que va portar un desenvolupament fins al 1970, que es va descobrir el circuit integrat.
Aquests dispositius poden contenir centenars demilers de transistors en un espai reduït, permetent la construcció de circuits electrònics més complexes, com els microordinadors, equipaments de so i vídeo, i satèl·lits de comunicacions.
1.1.2 Components Electrònics
Els circuits electrònics es estan formats per components connectats entre ells. Aquests es classifiquen en dues categories: actius i passius. Els components actius són els tubs debuit, els transistors, les piles o bateries i les fonts d’alimentació. Entre els passius es troben les resistències, els condensadors i els inductors o bobines.

Components actius
 Tubs de buit o Vàlvules de buit: són dispositius electrònics que consisteixen en una càpsula de buit d'acer o de vidre, amb dos o més elèctrodes entre els quals poden moure's lliurement els electrons. El diode de...