Saber científic

EL SABER CIENTÍFIC

Orígens

La ciència va sorgir quan l’ésser humà va assolir la convicció que els fenòmens naturals es podien integrar en un sistema ordenat i coherent. Durant el segle VI a.C va emergir a Grècia una forma nova de abordar qüestions. Aquests pensadors buscaven respostes plausibles i racionals es basaven en l'observació . La ciència i la filosofia també van sorgir d’unaactitud crítica i indagadora davant de la realitat, eren disciplines indistingibles .

La ciència es va independitzar de la filosofia i va desenvolupar els seus mètodes propis, es coneix com la revolució Científica.

Autors: Galileu.

Característiques :

Galileu va estudiar els mateixos problemes que havien interessat les persones de ciència que l’havien procedit, ho va fer de maneradiferent i revolucionària . Té dues característiques :

Experimentació: va introduir una novetat important pel que fa el mètode de concepció del mètode científic. Tan sols podia contrastar-les creant una situació ideal en que els elements pertorbadors com ara la fricció fossin eliminats. L’experiment permetia aïllar el fenomen i estudiar únicament aquelles variables decisives.

Matematització:Galileu afirmava que la naturalesa respon a unes regularitats expresable mitjançant funcions matemàtiques. La quantificació aportava més precisió a les observacions efectuades, va permetre l'alliberament respecte de la subjectivitat i ambigüitat pròpies del llenguatge quotidià.




Classificació de les ciències.

La ciència es pot dividir en dos tipus de proposicions:

Empíriques: s’ocupen dela realitat, dels fets que passen en el món i de les seves relacions. Tenen contingut empíric, que sorgeix de l’observació i de l’experiència, a més, les seves afirmacions han de ser comprovades amb el recurs de l’expriència.

naturals: s’ocupen de la realitat natural( física, química, biologia…)

socials o humanes: s’ocupen de la realitat social i humana(Sociologia, Història,Psicologia…)Formals: no s’ocupen dels fets i esdeveniments que passen en el món, sinó de les relacions entre símbols. No tenen contingut empíric ni es basen en l’observació, sinó en la coherència interna del sistema. (Lògica i matemàtiques)


El mètode científic i els seus límits

Conceptes: son els termes específics de cada ciència, estan perfectament definits i n'hi han de 3 tipus:

Cassificatoris:permeten organitzar la realitat en conjunts o grups.

Comparatius: permeten ordenar gradualment els objectes d'un conjunt.

Metrics: fan possible mesurar numèricament propietats dels objectes.

Lleis: són els enunciats bàsics del coneixement científic es caracteritzen per:

Emprar conceptes que s'han definit prèviament de manera ben precisa.

Determinar de forma universal una regularitatde la natura

Teories: la ciència pretén explicar àmbits de la realitat tan amplis com sigui possible. Per això s'estableixen interconnectades unes amb altes, tot conformant teories científiques (sistemes compactes, coherents i sistemàtics).




































El mètode científic

Mètode deductiu: Consisteix a extreure, a partir de dades oprincipis generals, una conclusió particular o concreta. La consistència o validesa d'aquest mètode es inqüestionable: com que la conclusió ja és implícitament en les dades de partida, si aquestes són certes la conclusió indubtablement també ho és. Aquest mètode té un problema, només es factible en les ciències formals.

Mètode deductiu: Consisteix a extreure una conclusió general a partir dedades concretes o particulars. Després d'haver observat el que passa en un gran nombre de casos considerem que passarà el mateix però a tots els casos del mateix tipus, per tant, és una forma de generalització.

Avantatges: proporciona principis o lleis aplicades a tots els esdeveniments similars.

Inconvenients: és questionable que realment el procediment científic començi per l'observació...