Salvador Espriu



































NOM:Alexandra Duó


CURS:1 B btx.


ASSIGNATURA:Català



















***SALVADOR ESPRIU:ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE***


Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985). És un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels poetes catalans mes importants. Tot i que es dóna a conèixer com a narrador, la seva incursió tardanaen la poesia no és cap obstacle per aconseguir un ràpid reconeixement, no només dins les lletres catalanes sinó dins la literatura universal. Va ser un dels quatre primers membres fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Aquest poema l’escriu en una època de postguerra, el trasbals provocat per la Guerra Civil representa un veritable col·lapse per a la nostra producció poèticatal com va passar amb altres generes . Els autors mes significatius es van d'haver exiliar,bàsicament per a la dispersió,i la falta de contactes . Els qui estaven a Catalunya estaven comdemnats a un silenci total .
Tot just acabar la guerra , comencen els contactes entre els diferent autors de l'única manera possible , les tertúlies literàries i les reunions privades . Als anys cinquanta escrearen els premis literaris de la postguerra. En aquest moment s'intenta la continuïtat de la poesia catalana que la guerra havia trencat . L'any 1963, aparegué el corrent literari conegut com a realisme històric . Aquest moviment va entrar en crisi als anys setanta .

El tema central del poema,és el desig de cambiar la cultura del seu poble ,en aquell moment,l’avergonyiment envers el Franquisme.Elpoema té la funció de queixa d’un sistema que no fa feliç el protagonista,en la primera part(plantejament)el poeta invoca el seu desig d’anarse’n d’aquell lloc,on la gent és lliure de pensar,on no sigui com la seva terra(primers 8 versos).En la segona part (del vers 8 al 13),admetent que el desig es faci veritat,pensa en què li diría la gent per haver marxat d’allà,peró també pensa que si ell fóslluny,se’n riuria,no li causaria cap problema el que pensessín els altres.En la última part,el poeta torna a la realitat,i sense ganes admet que no deixarà mai la seva terra,ja que,per mala sort seva,estima aquella terra que només li dona dolor,i es massa covard com per anarse’n.
En aquest poema,el poeta comença amb un tó de queixa,de desig de cambiar,comparant la seva tristesa a com sería amb elseu desig realitzat,després intenta fer-se la idea de com sería la seva vida,pero acaba realitzant que es impossible y segueix amb el seu dolor y pessimisme, sense el tò de queixa,com si ho hagués acceptat.Els personatges del poema són bàsicament dos:el poeta que és pessimista ,covard i realiste,ja que admet que ell també està influenciat de la covardía i selvatgería del seu poble, i la gent delpoble,covards i salvatges,sense escrúpols i sotmesos a les autoritats.La història no es desenvolupa en cap espai,més ben dit es desenvolupa en el cap del poeta,en un temps molt obscur,època dolenta,en que la gent ja no tenía il.lusions,emmirallats en països on les coses anaven molt millor,com França.La història dura molt poc,minuts.

El gènere literari del poema és la prosa,en forma de narració,hiha un únic narrador intern ,que és el protagonista,narra la història des d’un punt de vista subjectiu.El poema consta de vint versos de mètrica irregular,majoritàriament d’art major,sense rima.Hi apareixen recursos estilístics com l’Asíndeton(covarda,vella,tan selvatge terra.)i el Quiasme(àrid poble).


En conclusió,crec que aquest poema no és molt original,ja que reflecteix l’estat de la gent enaquella època,la pessimivitat del període de postguerra.Es nota que l’autor no estava gens d’acord amb el pensament de la gent influenciada per el franquisme,i que no era un home molt positiu,a més a més es queixa bastant,peró al final no decideix fer res.També crec que està influenciat per altres autors d’aquella època,ja que el pessimisme repercutía a tothom.







***Pere Quart:Corrandes...