Semiòtica

TEMA 1: INTRODUCCIÓ DE LA SEMIÒTICA
1.1 Orígens i finalitats
La semiòtica ve de la paraula grega. La semiòtica és el mateix que la semiologia (tot i que molta gent diu
que no: diuen que la semiòtica te molt més a veure amb tot allò que no és lingüística; i en cansi a la
semiologia ho arrodoneixen a tot el àmbit que te a veure amb el llenguatge), venen de la mateixa paraula
grega, son duesdisciplines que van començar a finals del s.XIX. A finals del s.XIX i principis del XX és
quan s'inicien els fonaments teòrics del coneixement, és un moment de preocupació dels fonaments: al
s.XIX comença el creixement de les diferents ciències, i s'acumulen moltíssimes dades (en
matemàtiques, aparició de la fotografia, economia, lingüística, etc.). Hi han dos àmbits:
1.- Teoria filosòfica, apareixPierce que va ser un filòsof que com a persona i professor va tenir molts
problemes, va acabar vivint al camp (alcohòlic i mort de càncer), va ser fill del considerat pare de la
física. El seu gran filòsof a seguir era Manuel Kant. Es guanyava la vida fent observacions del temps, i va
passar a la història com a meteoròleg. Vol fonamentar la filosofia per a poder unificar tot els
coneixements. Nomésexplicava gran part dels seus pensaments a una noia per carta (trobem que en
una ens parla sobre la Teoria dels Signes), molt d'aquests escrits es van perdre.
*Laurence era un gran meteoròleg.
2.- Els fonaments lingüístics, millora la reflexió de la llengua, Saussure. Era un gran lingüista, era
suís i estava cansat de la lingüística del moment. Va voler estudiar de forma més rigorosa el llenguatge,vol fer uns estudis de la lingüística. Ell volia parlar de la cultura popular de la llengua, vol trobar en el
llenguatge una unitat i descriure el concepte de "signe" i les seves convocatòries, dient que el llenguatge
només seria una forma de signe. Signe = onmelov. Vol crear un tipus de signologia per a fonamentar la
lingüística.
Per tant, tan Pierce com Saussure intenten fonamentar la filosofia iel llenguatge.
A final del s.XIX, passen grans aspectes en l'àmbit del coneixement, on permet explicar Einstein,
Picasso, etc. a totes les branques que fins aleshores eren unes "fotografies físiques", aquestes realitats
explotaran. Donaran una visió completament diferent del món.
*R. Barthes, va aplicar els principis teòrics bàsics de la comunicació. Ens parla de la semiòtica de la
moda (enfrancès), agafa un conjunt de revistes de moda i analitza el llenguatge que fan servir en les
revistes: fa una reflexió sobre el llenguatge de la moda.

*R. Thon, personatge molt interessat amb la semiòtica.
El 1949 es presenta el text de la Teoria Matemàtica de la Informació i de la comunicació, aquí es parla
de la comunicació com a missatge que circula per primer cop. A partir d'aquesta publicació enels anys

50 quan hi ha l'esclat de la comunicació i un seguit d’àrees que es comencen a desenvolupar que posen
en primer pla a la semiòtica. A pareixen àrees com la televisió i el cinema que es comencen a ensenyar
a les universitats. La semiòtica serà el model que seguiran tots aquests àmbits.

1.2. La semiòtica
Semiòtica és la ciència dels signes, la seva generació, la seva producció, latransmissió, la percepció
i la interpretació.

- La classificació
- Adquisició, estructura i ús
Signe és una "cosa" (una matèria, sòlida, líquida o gasosa; pot ser escrita o una creu, mitja lluna,
etc.), que és el lloc d'una altre per a algú.

Parts de la semiòtica; actualment s'acostuma a dividir-la, aquesta divisió la va proposar Pierce (1lógica; 2-gramàtica i 3-retórica), amb noms diferents: des delnom grec es volia explicar el món de
l'expressió verbal, i es va acabar dividint l'àrea relacionada amb el llenguatge. Tant pels grecs com
romans la retòrica era fonamental, després de la caiguda de l'imperi romà van centrar-se amb la
gramàtica.
Ex: estudiar un còmic:
1.- Sintaxi; anàlisi sintàctica, estudia la relació entre aquests signes. Quants signes hi han, quin
nombre, com es relacionen...