Sigmund freud

Freud, Sigmund (1856 - 1939) HIST. `freud.wav’, `play"]  
Metge neuròleg, inventor de la psicoanàlisi. Nascut en Freiberg (Moràvia) el 1856, primer fill del segon matrimoni del seu pare, Jakob, un comerciant en llanes jueu. Es va traslladar amb la seva família a Viena l’any 1959 on va viure fins el 1938, moment en què es va exiliar a Londres fugint de la persecució nazi. Entre 1860 i 1872 varealitzar els estudis primaris i secundaris, interessant-se més per les relacions humanes que pels estudis científics. Arran d’una conferència sobre el poema de Tobler «Sobre la natura» (atribuït a Goethe), va decidir inscriure’s en la facultat de medicina (1873), interessant-se particularment en les Ciències de la Natura d’orientació darwiniana, llavors molt en voga. Sota la direcció dels seusmestres Ernst Brücke i Theodor Meynert va realitzar treballs d’investigació en fisiologia i va publicar alguns articles en el butlletí de l’Acadèmia de Ciències, canviant definitivament el seu nom Sigismund per Sigmund. El 1881 va obtenir el seu títol de doctor en medicina, especialitzant-se en neuropatologia. En aquest període es va interessar pels efectes terapèutics de la cocaïna (1884 - 1885). El1885 assisteix a l’hospital de la Salpétrière (París) al tractament de la histèria per la hipnosi, que realitzava el doctor Charcot.
Els efectes espectaculars d’aquest tractament, que afectava les capes profundes del psiquisme dels malalts, l’orientaren cap al descobriment de l'inconscient (veure text).
Casat el 1886 amb Martha Bernays, va haver de renunciar a la carrera universitària iguanyar-se la vida com metge en la seva consulta privada i com a director del servei de neurologia de la clínica de Nens Malalts, però continua les seves investigacions sobre les causes psíquiques de la histèria. Les seves investigacions, realitzades en estreta col·laboració amb el seu amic Breuer (1842 - 1925), donen com resultat els seus primers escrits psicoanalítics, Estudis sobre la histèria»publicats el 1893 - 1895. El cas d’Anna O. (Bertha Pappenheim), tractada per Breuer entre els anysl 1880 - 1882 es presenta com l’acta fundacional de la clínica analítica. Si les «histèriques pateixen essencialment de reminiscències», com estableix en els seus Estudis, el mètode terapèutic ha de desvelar el trauma que ocasiona el símptoma mitjançant preguntes al pacient o el mecanisme de la lliureassociació.
La ruptura amb Breuer es realitza com a conseqüència de l’etiologia sexual de la neurosi plantejada per Freud. La importància de la sexualitat com a causa material de la neurosi i, sobretot, com posada en escena de la representació de «els fantasmes del desig» encaminen Freud cap a un dels seus principals descobriments: el mètode terapèutic en el tractament de la neurosi i una sèrie deconceptes que es reivindicaran com ciència. Tota l’obra freudiana es desenvolupa a partir d’aquestes tres vies, no cessant d’evolucionar en contrast permanent amb el material clínic, adquirit a través dels seus pacients i com resultat del seu autoanàlisi, iniciat el 1897.
L’elaboració d’una metapsicologia, terme amb què al·ludeix als processos que condueixen a un «més enllà» de la consciència, marcala dinàmica de la investigació psicoanalítica i permet distingir les fases de l’obra freudiana i els seus escrits més representatius.
El primer període correspon a la constitució de l’edifici metapsicològic a través de l’estudi de les formacions de l'inconscient que s’estructuren al voltant del concepte de repressió i la teoria de la libido. Aquest primer període s’inaugura amb La interpretaciódels somnis i es desenvolupa a través de La psicopatologia de la vida quotidiana (1904) i de l’estudi sobre L’acudit i la seva relació amb l’inconscient (1905). En aquest període trenca el seu treball en solitari i per suggeriment de Wilhelm Stekel (analitzat per Freud) invita a Adler, Kahane, Restler i Stekel a reunir-se a la seva casa per discutir el seu treball. Neix així (1902) la primera...