Sociología - AGUA

PRINCIPIS DE SOCIOLOGIA - Agua


1.Contextualització
La historia es desenvolupa durant el moviment d’emancipació liderat per
Mahatma Gandhi, a la Índia. El moviment de Gandhi no es limitava únicament a
fer fora als britànics de la Índia, també volia dedicar-se a incrementar la justícia
social i millorar el tracte a les dones.
En aquest país hi predomina la religió hindú amb un 82’6%respecte d’altres
religions. Les escriptures hindús diuen que una dona és la meitat del cos del
seu marit. Quan ell mor, ella és la meitat del seu cadàver. Així que té tres
opcions: pot deixar-se cremar a la foguera fúnebre amb el seu marit; si se li
permet, pot casar-se amb el germà menor del marit; o bé pot passar a una vida
d’abnegació: el cap afaitat, vestida de blanc, amb menjar simple,demanant
diners de dia i dormint amb altres viudes. Han d’expiar els pecats que, segons
les escriptures religioses, segurament són la causa de la mort del marit.
La Índia de 1930 és una societat dividida en grups socials molt tancats
anomenats “castes”, un sistema hereditari d’estratificació social que ha existit
en el subcontinent asiàtic durant milers d’anys.

2.Resum de l’argument
Lahistòria comença amb el casament de la petita Chuyia de tan sols 8 anys
amb un home adult que mor al poc temps. Immediatament se la prepara per al
destí que l'espera: s'afaita el cap i és
ingressada en un ashram per a viudes on
haurà de passar la resta de la seva vida.
L'ashram, està dirigit per una vídua veterana
Madhumati que controla la vida de les seves
companyes. Actua d'una formaindesitjable:
es passa el dia donant ordres a les altres
vídues i obliga a prostituir-se les recluses
més joves.

~3~

Kalyani es distingeix de la resta de vídues perquè té el cabell llarg degut a la
professió imposada que va haver d'exercir des de petita. No té altre opció que
acceptar el que dicta el seu karma i ho justifica pensant que és una prova que
l'imposa el Krishna. Estem davant d'unpersonatge important perquè trenca les
regles: tot canvia al conèixer a Narayan, l'acceptació espiritual del seu destí
comença a desmoronar-se i s'oposa a Madhumati. Narayan acaba d’acabar els
seus estudis de Dret. És idealista i seguidor del moviment instaurat per Gandhi.
Es coneixen per casualitat i s’enamoren immediatament, però les restriccions
imposades cap a les viudes fa quasi impossibleque es vegin. D'aquesta
manera, la jove es rebel·la a acatar ordres fins el punt de voler casar-se amb el
seu estimat.
La història acaba amb el suïcidi de la Kalyani degut a que sent que ha traicionat
Narayan perquè mentre ella era vídua i exercia la prostitució va mantenir
relacions sexuals amb el seu pare. La petita Chuyia després de ser violada
troba finalment un futur esperançador al seracollida per els seguidors del partit
de Gandhi.

3. Comparació amb el temari impartit a classe
En aquest punt compararem aspectes destacats de la pel·lícula amb teoria
donada a classe, per tal de poder establir un punt d’unió entre el coneixement
après i la realitat.
Començarem centrant-nos

en

la

perspectiva

sociològica,

segons

els

enfocaments teòrics podemdistingir-ne 3 tipus: el funcionalisme, les teories del
conflicte i les teories de l’acció.
Aquesta pel·lícula exposa un model funcionalista; tot el que existeix té una
funció, interpreta la societat com un organisme que té diverses parts i volen
explicar com el sistema tendeix a l’ordre i a l’equilibri. Les dones hindús, per
exemple, només serveixen per a casar-se i tenir fills i si es queden viudeshan
de dedicar la seva vida a l’expiació dels pecats, que creuen que poden ser una
de les causes de la mort del seu marit.

~4~

El funcionalisme també creu que les estructures socials estan per damunt de
l’individu, per tant els individus actuen segons la societat, són tal i com els
forma aquesta. Aquest és un aspecte important a destacar, ja que la religió
predominant, l’ hinduisme,...