Sociologia Apunts

TEMA 3: LA SOCIALITZACIÓ I EL CICLE DE VIDA
3.1.1 La socialització: la relació entre l’ individu i la societat
Ejemplo: chica que encuentran en una granja con 14 años que desde su nacimiento estuvo encerrada. Solo tenía trato con sus padres y nada más para cumplir sus necesidades fisiológicas. Aislada sin contacto con la gente. Problemas; falta de lenguaje, miedo (pero no sentirlo comonosotros), no tiene símbolos para hacer servir, no sabe desemvoluparse (como caminar, como moverse…) no sabe que es un maestro, policía…
Socialització procés fonamental. Procés mitjançant el qual l’ individu aprèn els elements socioculturals de la societat que pertany, els integra a les estructures de la seva personalitat i s’ adapta així a l’ entorn social.
exemple: dos bessons que els separen fins els18 anys (rols diferents ,creences diferents…)
“aprèn” (habilitats, formes de pensar, normes, símbols…) Aquest aprenentatge ha d’ anar vinculat a l’ integració.

competent social
Individu
Funcions de la socialització Identitat
Permet un mecanisme de transmissió cultural
Societat
Cohesió social

Quan tenint tantescultures compartides no hi ha cohesió social, no hi ha una cultura compartida.
Característiques de la socialització No s’ acaba mai, procés obert, per tant no finit es produeix durant tota la vida de la persona.
El procés de socialització es produeix en diferents etapes, no es un procés lineal. Es transmet i depèn a gran mesura a través d’ un conjunt d’agents o actors. Persones directes(famílies) i persones indirectes (escoles, amics…). La socialització fa que les normes, els valors tinguin un paper de consciencia moral.
Ex: matar? No per la por o perquè no series caps de fer-ho? CONSCIENCIA MORAL
3.1.2 Els agents de la socialització
G.H Mead, assenyala que els agents de socialització es poden diferenciar en dos grans grups
1) Altres significatius Conjunt d’ agents molt propers a lapersona. Família
2) Altres generalitzats Agents que formen part d’ entitats abstractes que es la societat no es algo significatiu. Escola, mitjans de comunicació, amics…





3.1.3 Els estadis de procés de socialització
Amb sociologia i a psicologia s’ acorden que hi han dos procés de socialització:
1) Socialització primària Es produeixen durant els primers dies de vida mes o menys fins els 5anys. Etapa de major intensitat perquè es quan es produeix l’ arrelament a la nostre consciencia individual. Es la família o altres significatius (G:H Mead). La família sigui el primer agent en aquests procés implica unes conseqüències: tot allò s’ aprèn a través del vincle afectiu. Vol dir que es una etapa unitària, te un caràcter molt coherent perquè nomes tenim un agent. Son ells perquè ensmarquen les primeres normes, primers rols… “el primer mon”.Tenim adoptar bastant els valors, creences, conductes de la família (som el producte directe del nostre entorn familiar).
2) Socialització secundaria Etapa que comença amb l’ accés a l’ escola. L’ infant comença a tenir consciencia del mon va més allà de la família. Que hi ha un entorn més extracta, que es la societat. Aspectes parcials,moment que comença a entrar en lloc altres agents. S’ anomenen altres generalitzats (escola, amics, mitjans de comunicació). Aquesta etapa es menys intensa o nivell d’ integració de la consciencia (revisen, reformen, completen...), la base ja esta feta a la socialització primària. I es més diversa entren moltes més fonts. Dins d’ aquesta etapa hi ha una superetapa anomenada RESOCIALITZACIÓ  Es unaprenentatge que suposa una repetició de la socialització primària, normes bàsiques fonamentals, de manera molt intensa.
Exemples: adopció (quan la religió marca molt la seva personalitat )
Entrada amb una secta (canviar de valor, d’ entorn social, creences...)
Normalment aquest procés de resocialització es produeix a les institucions totals (son institucions que tenen com...