sociologia



Grignon, C. y Passeron, J. (1991): “Dominomorfismo y dominocentrismo” a Lo culto y lo popular. Miserabilismo y populismo en sociología y en literatura.

Crítica a Bourdieu:
L’acusen que la seva posició pren partit per la cultura legitimada. Adopta el p unt de vista de la classe dominant. Bourdieu quan fa això no és relativitzadora. Ell no diu que sigui més valuosa la cultura, però ho ésen tant que és la dominant. Es concep i esdevé com a més valuosa.
La crítica va en el sentit de que homogeneïtza a la classe baixa . Tots són iguals. Quins capitals si no en tenen?
Bourdieu no diu que sigui la més legitima, sinó que està legitimada. Però les coses són com són, ella parla del que es legitima. No diu que una sigui fàcil i l’altre difícil, sinó que el discurs hegemònic hoestableix així. Que és més difícil fer una cervesa a un bar o descodificar el quadre de Pollock? Doncs depèn de qui siguis.

Crítica per part de Passeron i Grignon:
Acusació que Bourdieu no és prou relativista, acusació que és dominocentrista (etnocèntric, però des de la classe). Mirar el món des del criteri cultura. Mirar la classe baixa des de la teva cultura.
Què fem? Per estudiar la culturapopular?




















Com canvi l’habitus en funció a ex: herència d’un obrer que bé del camp i té una casa al camp d’herència? Problema = aplicació de les formes de capital a les classes baixes.
Influencia a l’habitus : ex: gustos menjar / territorialitat, factor geogràfic.

S’hauria de posar en relació capitals amb estils de vida... aquí està el problema.El que han fet els autors és dominoformisme, buscar diferenciacions sota els mateixos criteris que es fa a dalt.

Els barris de les classes benestants són més uniformes i les classes populars més diverses. Així doncs, perquè en l’anàlisi surt que lo homogeni és la cultura popular?!

Verdaguer diu que Bourdieu té un abans i un després (la lia i es posa en política, que això estavaprohibidíssim segons ell!. “les regles de l’art”. Ja parla de la cultura d’una altra manera, per dir-ho així, se li puja els fums. Abans era antiintel·lectualista però quan va morir ja era una altre cosa.



APUNTS . LES CLASSES POPULARS.

La cultura popular s’inventa al segle XIX per un grup d’intel·lectuals. Una e les característiques que busca és l’autenticitat. Classes mitjanes i altes és elindividualisme. Aquesta última és la dominant.

La cultura és un instrument de comunió, per construir coses en comú, en comunitat. Ja hem parlar de distinció, parlem de lo oposat (en la cultura popular) cultura popular = comunitarisme.

Pot ser moltes coses la cultura popular. La cultura d’una classe? Folklore i tradició? Quan s’inventa al segle XIX potser és la cultura de masses?

Que diuBourdieu de les classes populars i de la cultura popular?
Història de la construcció del gust. Agafa l’estètica pura de Kant perla del gust i bon gust i ho contraposa a l’estètica bàrbara de Kant. Aquesta és la de les classes populars.
Quin dibuix queda? No poden accedir al bon gust perquè no tenen l’habitus,. No estan en posició per tenir l’actitud associada al gust de la llibertat. Un gustpur, més cerebral, més elaborat, que demana de capital cultural, un gust difícil. En contraposició les classes populars tenen un gust fàcil, accessible, gust dels nens, dels primitius.
La forquilla és manera de distreure’s del menjar, distingir-se (del animal, per exemple). Com veure vi: estratègia de distanciament. Et relaciones amb el vi com una experiència estètica, no té res a veure amb la set.Manifestació d’autor control = que un quadre. Distanciar-te tu i la cosa. com la música, dedicació absoluta. Separar-se de la pròpia animalitat. Ex: escopir al terra. Al professor li fa fastig i mareig l’olor de les crispetes.
El sabor és per fer una guerra contra la teva animalitat.
Els dominats es caracteritzen per ser nens infantils, animals i primitius
El gust de les classes populars...