Sociologia

PRÀCTICA: EXPLORACIÓ DELS EFECTES DE POLÍTIQUES SOCIALS I FAMILIARS A PARTIR DE L’ANÀLISI DE CASOS.
Assignatura: Sociologia de la Familia.
Professora: Ana Escobedo.
Data entrega: 8 de Gener de 2008.
Alumna: Jeanne Badal Fernàndez.





Per ha realitzar la pràctica d’exploració dels efectes de l’aplicació de noves lleis de política social i familiar, a partir de casos concrets. Heescollit, la Llei 8/2006, de 6 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral, del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya i la repercussió d’aquesta llei en una família nuclera catalana, formada per el pare (treballador de l’aministració pública), la mare (auxiliar d’ortodoncista), el fill gran (4 anys) i les bessones (8 mesos).
Com hecomentat el pare treballa a l’administració pública en un ajuntament, per tant es beneficia de la llei esmentada, en canvi la mare treballa al sector privat i només ha pogut disposar de les setze setmanes de maternitat que estableix l’Estat.
La mare no ha pogut demanar cap tipus de mesura de flexibilització horària ni reducció de jornada, ja que implicava també una reducció del sou ieconòmicament no s’ho podien permetre. El pare en canvi ha disposat dels 15 dies de paternitat aprovats en 2007 per el Govern i ha sol.licitat la reducció de jornada laboral amb el 100% del sou com contempla la Llei 8/2006.
Aquesta parella en concret a l’hora de decidir la distribució de tasques tenien molt presents els avantatges de que disposava el pare per treballar en el sector públic iper tant en el moment de néixer el primer fill, que actualment te 4 anys, ja tenien molt clar qui dels dos s’encarregaria majoritàriament de la cura i criança del nen. En el naixement de les bessones el procés de decisió va ser el mateix que amb el primer fill.
Cal remarcar la predisposició del pare a l’hora de demanar la reducció horària per encarregar-se i tenir cura dels tres fills delmatrimoni. Fet al qual no tots el homes actualment estan disposats a assumir. Sense anar més lluny, un company de feina del pare, amb els mateixos avantatges, va decidir no demanar la reducció de jornada i derivar la cura i criança de la seva filla als avis. Ja que la seva dona treballa també al sector privat amb horaris laborals molt extensos.
Per el que fa als serveis domiciliaris, hancontractat de manera informal a una dona de la neteja per a realitzar les tasques més grosses de la casa (netejar vidres, la cuina, els banys, etc.) que ve dos cops per setmana durant tres hores a 9 euros l’hora. La parella s’encarrega d’ endreçar, recollir i la roba, ell entre setmana i ella els caps de setmana.
Els avis, per una altra banda fan la funció de cangur informal sense sou.S’encarreguen dels nets en el moment que els pares han de sortir junts o han de realitzar tasques on no hi poden anar els nens. Aquesta família concretament es una mostra de les noves relacions intergeneracionals que comenta Xavier Roigé en les lectures realitzades en la practica anterior. Ja que el paper dels avis, en aquest cas, es important per a la criança dels nets però no comparteixen el mateixhabitatge com es feia en temps pastas, es un exemple del nou model familiar entes en l’espai amb un contacte freqüent e important, però independents a nivell d’habitatge i d’economia.
Aquesta familia, a part de l’ajuda dels avis, conten amb els serveis formals d’atenció per als nens, ja que el fill gran va a l’escola pública de 9 del matí a 5 de la tarda.
Per tant utilitza el servei demenjador que ofereix l’escola, això supoda una despesa mensual aproximadament de 150 euros. Per pagar el material escolar i els llibres demanen beques a l’Estat i l’ajuntament on treballa el pare concedeix beques de material escolar i llibres per a ls treballadors que ho sol.licitin.
Les bessones van a la llar d’infants pública de 9 a 11.30 i els costa 130 mensuals per cada nena. Per...