Socrates

SÒCRATES I ELS SOFISTES


1. LA SOFÍSTICA

Conceptes centrals de la Sofística:
La sofística és el moviment cultural determinant del segle V aC. Es pot considerar com el triomf de la democràcia, perquè posa el debat com a centre de la vida de la ciutat. Els sofistes eren mestres ambulants que anaven de ciutat en ciutat ensenyant els joves rics a discutir a l'àgora i cobraven per fer-ho.L’ideal grec és el de construir una ciutat dominada per la saviesa i els sofistes són l’expressió d’aquest ideal. Els sofistes s'interessaven essencialment per l’home (és a dir el ciutadà) i pels problemes de retòrica i de dret, en la mesura que s’interessaven sobretot pel problema de la convivència.

Defensaven una teoria relativista sobre el món que per a ells era consubstancial amb la democràcia.Tot són opinions i tant li fa una opinió com l'altra si s’argumenten d’una forma coherent, perquè al cap i a la la democràcia no és un món de certeses científiques sinó un contrast continuat de punts de vista. L'important és que la convivència en la ciutat estigui ben afermada i que es respecti la diversitat d’opinions i d’interessos, (que és tant com respectar la diversitat dels humans). Per aixòcal que els diversos punts de vista estiguin ben argumentats i que siguin capaços de persuadir, tot i que no siguin "veritat" en el sentit que un científic donaria a aquest mot.

La sofística és un moviment cultural amb molts autors i constitueix una expressió de democràcia, en la mesura que la democràcia significa pluralisme de les opinions i llibertat d’expressió. Les seves tesis essencialspoden resumir-se de la següent manera.

ANTROPOCENTRISME: L’home és l’únic criteri de veritat dels judicis.
ESCEPTICISME: No existeix veritat universal: Tot pot ser a la vegada veritable i fals.
CONVENCIONALISME: La societat no és un fet natural sinó que és el resultat d’un pacte déus.
RELATIVISME: Les normes socials estan en funció de cada societat: de cada època i dels interessos de cadamoment.












2. AMBIENT SOCIAL DE LA SOFÍSTICA

La paraula sofística ve del grec sofos: "savi". Aquesta paraula al s.V a.C. no tenia cap sentit despectiu. Volia dir, simplement, un professional de l´ensenyament. La paraula "sofista" passa a tenir un sentit de menyspreu a partir de Sòcrates que els considera uns manipuladors de la democràcia i que afirma que els sofistes no espreocupen de la veritat sinó del poder. A partir de la mort de Sòcrates, la sofistica és vista com un fals coneixement:

Plató anomena els sofistes: “negociants de l’ànima”.
Xenofont diu que empren els discursos per enganyar i els usen per enriquir-se.
Aristòtil, finalment, afirma que la sofistica dóna només una “aparença de saber”.

Per tant, es pot considerar que hi ha dos moments en lavaloració del moviment sofista:

1.- Al seu moment històric (s.V aC) són considerats simplement uns professionals del saber.
2.- En canvi, a partir de la mort de Sòcrates i durant tot el s.IV aC, reben la crítica dels que els consideraren causants de la crisi social i de l’esfondrament dels valors del s.V (finals), que es produeix quan Atenes perd les Guerres del Peloponès (contra Esparta).

Elssofistes eren un grup de professionals de l´ensenyament que anaven de ciutat en ciutat ensenyant als joves les tècniques de retòrica i de política, i cobraven importants quantitats per fer-ho. A Grècia la participació en la política és obligatòria, per tant els que coneixen les tècniques d´expressió, de retòrica, tenen un avantatge sobre els que no les coneixen. Els fills dels rics que poden pagarun sofista estan millor situats per acudir a l'Àgora. Des d´aquest punt de vista es pot considerar la sofística com un símptoma de crisi, de decadència de la democràcia. Teòricament a la democràcia tots els ciutadans són iguals; però a la pràctica els fills dels rics tenen un avantatge (estan més ben preparats, coneixen la retòrica). Possiblement per això Sòcrates es va negar sempre a cobrar...