Stuart Mill
Páginas: 23 (5694 palabras)
Publicado: 6 de abril de 2014
John Stuart Mill.
1. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
El segle XIX representa per a Europa l'expansió de la revolució industrial, iniciada a la Gran Bretanya a finals del XVIII, i la progressiva consolidació del poder de la burgesia enfront de l'aristocràcia de l'Antic Règim.
La lluita per la sobirania nacional i per les idees liberals es va difondre ràpidament per Europa a través de lesrevolucions de 1830 i 1848 les quals centraven les seves reivindicacions en la demanda de llibertat econòmica. les millores de les condicions de vida del proletariat i l'afirmació de la independència nacional. Aquests
moviments, però, es van produir de manera desigual en les diverses societats europees, i van configurar el seu propi destí històric.
Enmig d'aquest panorama va anar sorgint la novasocietat industrial, així com l'economia empresarial i el lliure mercat, empesos pel progrés científic i tècnic. Però el progrés social i polític no anava ni de lluny a la mateixa velocitat: les condicions de vida dels proletaris eren cada cop pitjors, i la completa participació democràtica era encara una utopia, en especial per a les dones. L’any 1848 es van generalitzar les demandes favorables alsufragi universal i a la intervenció de l’Estat per assegurar la justícia social i més igualtat. Això, unit al naixement de les idees socialistes a la segona meitat del segle, va aconseguir, tot i que no sense esforç, que els governs anessin prenent de mica en mica una sèrie de mesures liberalitzadores en l'àmbit polític i econòmic, de manera que a final de segle era pràcticament impossible detornar a l'Antic Règim.
Pel que fa a la filosofia, els pensadors manifesten el seu menyspreu cap a l'interès estrictament econòmic que movia l’aventura empresarial i, reflexionen sobre els fonaments que requeria el nou ordre burgés. Estan convençuts que el progrés econòmic ha de ser també social i, que l’educació i la cultura són necessàries perquè les masses estiguin en condicions de participar enles institucions democràtiques i el desenvolupament industrial. Tots ells legitimen l’ordre burgès naixent i la nova economia de la societat industrial, però tenen el propòsit de donar-li un contingut cultural i social que garanteixi el progrés social i el respecte per la dignitat de les persones.
UTILITARISME
La concepció d’Epicur sobre la felicitat com a plaer (hedonisme) pot serconsiderada com un primer precedent de l’utilitarisme. Tanmateix, la influència més directa del pensament de Mill és la de Jeremy Bentham. A ell es deu la formulació del principi d’utilitat, segons el qual una acció és bona si afavoreix l’increment de la felicitat amb el plaer i la infelicitat com el dolor. L’utilitarisme és una ètica teleològica, és a dir, una ètica que considera que la finalitat del’acció humana està vinculada a la realització d’accions útils.
dolent = perjudicial per aconseguir la felicitat
bo = útil per aconseguir la felicitat
El criteri bàsic dels utilitaristes és el de cercar el màxim benestar per al major nombre d'individus, la felicitat general com a criteri i fi de la moralitat. Aquesta doctrina afirma que la felicitat dels individus, depèn de la felicitat delsdemés. Si jo aconsegueixo la felicitat dels altres, aconsegueixo també la meva pròpia, per tant puc dir que a mi em resulta útil aconseguir la felicitat del conjunt de la meva societat.
Així doncs, Mill identifica els conceptes de bo, útil i plaent emparentant-se amb l’hedonisme d’Epicur. Però mentre aquest busca el plaer individual, l’utilitarisme persegueix el benestar col·lectiu, sota laidea que només així pot derivar el benestar individual.
L’utilitarista creu que l’individu és bàsicament egoista, però intenta fer-li veure que la millor direcció que pot prendre la seva recerca de la felicitat passa per assolir el benestar dels qui l’envolten. Allò útil per a l’home com a ésser social, és la millora de la societat.
En consonància amb la seva noció de bé comú i de...
1. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
El segle XIX representa per a Europa l'expansió de la revolució industrial, iniciada a la Gran Bretanya a finals del XVIII, i la progressiva consolidació del poder de la burgesia enfront de l'aristocràcia de l'Antic Règim.
La lluita per la sobirania nacional i per les idees liberals es va difondre ràpidament per Europa a través de lesrevolucions de 1830 i 1848 les quals centraven les seves reivindicacions en la demanda de llibertat econòmica. les millores de les condicions de vida del proletariat i l'afirmació de la independència nacional. Aquests
moviments, però, es van produir de manera desigual en les diverses societats europees, i van configurar el seu propi destí històric.
Enmig d'aquest panorama va anar sorgint la novasocietat industrial, així com l'economia empresarial i el lliure mercat, empesos pel progrés científic i tècnic. Però el progrés social i polític no anava ni de lluny a la mateixa velocitat: les condicions de vida dels proletaris eren cada cop pitjors, i la completa participació democràtica era encara una utopia, en especial per a les dones. L’any 1848 es van generalitzar les demandes favorables alsufragi universal i a la intervenció de l’Estat per assegurar la justícia social i més igualtat. Això, unit al naixement de les idees socialistes a la segona meitat del segle, va aconseguir, tot i que no sense esforç, que els governs anessin prenent de mica en mica una sèrie de mesures liberalitzadores en l'àmbit polític i econòmic, de manera que a final de segle era pràcticament impossible detornar a l'Antic Règim.
Pel que fa a la filosofia, els pensadors manifesten el seu menyspreu cap a l'interès estrictament econòmic que movia l’aventura empresarial i, reflexionen sobre els fonaments que requeria el nou ordre burgés. Estan convençuts que el progrés econòmic ha de ser també social i, que l’educació i la cultura són necessàries perquè les masses estiguin en condicions de participar enles institucions democràtiques i el desenvolupament industrial. Tots ells legitimen l’ordre burgès naixent i la nova economia de la societat industrial, però tenen el propòsit de donar-li un contingut cultural i social que garanteixi el progrés social i el respecte per la dignitat de les persones.
UTILITARISME
La concepció d’Epicur sobre la felicitat com a plaer (hedonisme) pot serconsiderada com un primer precedent de l’utilitarisme. Tanmateix, la influència més directa del pensament de Mill és la de Jeremy Bentham. A ell es deu la formulació del principi d’utilitat, segons el qual una acció és bona si afavoreix l’increment de la felicitat amb el plaer i la infelicitat com el dolor. L’utilitarisme és una ètica teleològica, és a dir, una ètica que considera que la finalitat del’acció humana està vinculada a la realització d’accions útils.
dolent = perjudicial per aconseguir la felicitat
bo = útil per aconseguir la felicitat
El criteri bàsic dels utilitaristes és el de cercar el màxim benestar per al major nombre d'individus, la felicitat general com a criteri i fi de la moralitat. Aquesta doctrina afirma que la felicitat dels individus, depèn de la felicitat delsdemés. Si jo aconsegueixo la felicitat dels altres, aconsegueixo també la meva pròpia, per tant puc dir que a mi em resulta útil aconseguir la felicitat del conjunt de la meva societat.
Així doncs, Mill identifica els conceptes de bo, útil i plaent emparentant-se amb l’hedonisme d’Epicur. Però mentre aquest busca el plaer individual, l’utilitarisme persegueix el benestar col·lectiu, sota laidea que només així pot derivar el benestar individual.
L’utilitarista creu que l’individu és bàsicament egoista, però intenta fer-li veure que la millor direcció que pot prendre la seva recerca de la felicitat passa per assolir el benestar dels qui l’envolten. Allò útil per a l’home com a ésser social, és la millora de la societat.
En consonància amb la seva noció de bé comú i de...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.