Tecniques De Treball Social: L´Entrevista.

TECNIQUES DE TREBALL SOCIAL: L´ENTREVISTA. CONCEPTE. TIPUS

Concepte

L’Institut d’Estudis Catalans defineix l’entrevista com “reunió concertada entre dues o més persones, que han de parlar d’un tema que ha estat prèviament acordat”, diferencia per tant l’entrevista d’un encontre casual i no planificat o acordat, com pot ser l’entrevista amb el metge, l’advocat o amb el/la treballadorasocial.

Característiques

 Es una reunió formal entre el treballador social i una o més persones del context o usuàries d’un servei social, sanitari, etc.
 Te una finalitat concreta: descobrir i atendre les necessitats de les persones que atén el servei, establir un pla d’intervenció amb la col•laboració dels usuaris, seguir els acords establerts, modificar actituds, donar suport i obrir novesperspectives de comprensió de situacions familiars o personals adverses, orientar sobre actituds i comportaments adients, etc.
 Es basa principalment en la comunicació verbal, tot i que els professionals han d’observar i comprendre i utilitzar la comunicació no verbal en l’entrevista.
La comunicació compren molts elements que s’activen durant l’entrevista, destaquem com a més importants elsaspectes cognitius, emocionals i culturals. L’entrevista suposa sovint per l’usuari un moment important en la seva vida, a vegades el prendre una decisió llargament ajornada, o la presa de consciència d’un problema que no pot eludir, o tenir d’explicar intimitats doloroses. Això fa que l’emotivitat estigui present en les entrevistes i dificulti a vegades l’expressió clara i ordenada de les idees omissatges que es volen comunicar. La presencia de les emocions i de l’ansietat dificulta la comunicació i el treballador social haurà de comprendre, observar i intentar contenir aquests estats emocional per a poder millorar la comunicació.
També els aspectes culturals: idioma, valors, normes, costums, relació amb els professionals poden ser una dificultat per a la bona comunicació, tant per partdel professional com per part de l’usuari. En aquest sentit el treballador social durant l’entrevista haurà de comprovar que l’usuari compren i participa dels missatges comunicacionals que s’estan establint.
Quan als aspectes cognitius son els que el professional ha d’intentar fomentar durant l’entrevista. Si la persona entrevistada esta molt afectada emocionalment no podrà establir un diàlegconscient i responsable, haurà d’esperar que estigui en disposició de pensar i parlar sobre idees i emocions sense estar dominat per aquestes. El professional situa l’entrevista a nivell cognitiu quan pot ajudar a aclarir les emocions i les idees, ajudar a prioritzar les accions, ajudar a prendre decisions, ajudar a valorar situacions laborals, familiars, etc., ajudar a valorar els canvis .....

Cal també fer menció a la comunicació no verbal. Per que és una expressió de l’actitud i del estat emocional de la persona entrevistada o del professional: la posició corporal tensa o relaxada. El contacte visual obert o evitatiu. L’expressió facial activa, interessada, comprensiva o bé passiva, distreta, invasiva, etc. El to de veu i la forma de parlar: crida o no se sent, agressiva,culpabilitzada, rígida, etc. També el professional emet missatges a la persona entrevistada que dificultaran o milloraran la comunicació. Bárbara F. Okun (2001) parla de conductes verbals i no verbals que son/no son d’ajuda

 La relació asimètrica en l’entrevista d’intervenció és una altre característica que la defineix. Si el paper de l’entrevistat és demanar ajut, suport i orientació, el paper delprofessional és de d’oferir aquest ajut. Per a ser efectiu en el seu paper el treballador social ha de tenir més informació especialitzada en el tema que tracte, ha de poder comprendre i donar el seu diagnòstic o punt de vista de la situació que li presenta l’entrevistat, ha de poder comprendre, acollir i contenir el seu estat emocional, l’ha de poder ajudar a construir o reconstruir les possibles...