Tema 18

Tema 18. La llibertat condicional. Procediment de proposta, elevació i
seguiment

Esquema
I. La llibertat condicional
1. Introducció: concepte
2. Requisits
3. Modalitats de llibertat condicional
3.1. Llibertat condicional avançada
3.1.1. Llibertat condicional per aplicació de l’art. 205 de l’RP
3.1.2. Llibertat condicional per aplicació de l’art. 91.2 del CP
3.2. Llibertat condicional per aseptuagenaris (art. 196.1 RP)
3.3. Llibertat condicional de malalts molt greus (art. 196.2 RP)
3.4. Llibertat condicional per a estrangers
II. Procediment de proposta, elevació i seguiment
1. Proposta i documentació
2. Elevació i aprovació de la llibertat condicional
3. Seguiment de la llibertat condicional. La revocació

I. La llibertat condicional
1. Introducció: concepte
La llibertat condicionalés l’últim grau del sistema d’individualització científica a través del
qual es compleixen les penes privatives de llibertat a Espanya (art. 72 Llei orgànica general
penitenciària, LOGP), disposició que es reforça a l’art. 192 de l’RP, segons el qual els
penats classificats en 3r grau que reuneixin la resta de requisits establerts a l’efecte en el
Codi penal han de complir la resta de la condemnaen situació de llibertat condicional,
d’acord amb el que disposa l’esmentat Codi (art. 90 i següents).
Els requisits que s’esmenten al Codi penal que permeten accedir a la llibertat condicional
són (art. 90.1 CP):
-

Classificació en 3r grau de tractament, en qualsevol de les seves modalitats.
Extinció de les ¾ parts de la condemna imposada.
Observació de bona conducta i existència d’un pronòsticindividualitzat i favorable de
reinserció social.

Aquesta mesura és inherent als diferents sistemes progressius i és una característica
comuna a tots ells i fonamental. En el dret espanyol, la primera referència la trobem en la
Llei de 23 de juliol de 1914, l’art. 5 de la qual deia que la llibertat condicional era el mitjà de
prova que l’alliberat s’havia esmenat., i que va desenvolupar-se perReglament de 28
d’octubre de 1914.

A partir del Codi penal de 1928 aquesta figura es recull als diferents codis penals
espanyols; però limitada a les penes de reclusió i presó superiors a 6 anys. No és fins al
Codi penal de 1934 que s’estén a les penes superiors a 1 any, i així es manté fins al vigent
Codi penal de 1995, que elimina aquesta previsió i l’amplia a qualsevol pena privativa dellibertat,
sigui
quina
sigui
la
seva
durada.
En tant que últim grau de classificació, suposa una anticipació de l’excarceració de la
persona penada perquè compleixi fora de la presó l’última part de la condemna (art. 192
RP), fent una vida social normalitzada. L’excarceració, però, està condicionada al fet que
no torni a cometre un altre delicte i guardi unes determinades exigències de vida iconducta. Malgrat que estigui fora del centre penitenciari, continua vinculada als serveis
socials penitenciaris que exerceixen sobre els alliberats condicionals una funció de control i
seguiment, i informen el jutge de vigilància penitenciària de qualsevol incidència que es
produeixi.
La regulació legal d’aquesta institució està recollida a la secció 3a del Capítol III del Títol III
del Codi penal (art.90 a 93), i al Capítol I del Títol VIII de l’RP (art. 192 a 201).
Malgrat que la regulació estigui al Codi penal, la seva naturalesa jurídica és clarament
penitenciària, ja que és una incidència de l’execució de la pena.
2. Requisits
De llibertats condicionals n’hi ha de diferents tipus. De les anomenades especials (llibertats
condicionals de malalts terminals, septuagenaris i estrangers) enparlarem més endavant.
Els requisits o condicions de la llibertat condicional ordinària, que estan previstos a l’art. 90
del CP, són:
-

Estar classificat en 3r grau de tractament. És vàlida qualsevol classificació en 3r grau,
amb indiferència de la modalitat concreta del règim obert de vida aplicada, i amb
indiferència, també, del centre de destinació assignat (CIS, unitats dependents, centres...