Teories de l'educació

Aquest treball vol ser un comentari als textos de quatre autors, Makarenko, Neill, Illich i Dewey, en els que han exposat les seves teories, experiències, reflexions a l’entorn de l’educació i del paper que l’escola ha de tenir en la societat. L’ideari, les solucions i les reflexions plantejades , originals, alternatives i en algun cas transgressores, com tindrem ocasió de veure, permetencomprovar com el fet educatiu ha estat una preocupació constant en èpoques i societats ben distintes.
El primer dels textos correspon a Makarenko, màxim representant de l’educació socialista, que es dedicà especialment a la reeducació de nens i joves inadaptats. Makarenko exposa en aquesta Tercera Conferència, sota el títol Disciplina, els trets bàsics de la seva pedagogia.
Ens trobem davant d’untext i d’un autor que, ja en la primera llegida, no et deixa indiferent. Es fa imprescindible, per entendre’l, contextualitzar la seva teoria en el moment social i polític en què l’autor es formà i en el que desenvolupà la seva tasca. Aquest context ve marcat per les conseqüències de la dominació tsarista i per la revolució que deixaren un país econòmicament i socialment devastat, amb un alt índexd’analfabetisme i una munió de nens i joves sense llar, marginats i, en molts casos, delinqüents.
Cal apropar-se, doncs, a la seva teoria des de la visió de la societat socialista (tesis marxistes) basada en el principi del col·lectivisme on el benestar de cadascú depèn directament del benestar de tots i el benestar de tots es determina directament pel benestar d’un; una nova societat en quècal supeditar els interessos individuals als de la comunitat.
Per a l’autor en qüestió, el concepte de disciplina supera les accepcions que fan referència a aspectes com obediència, regles, costums, que, si bé són certes, només expressen una part del seu significat. Makarenko ho entén en un sentit més ampli, com un principi rector de la societat comunista adreçat a aconseguir un ciutadà que, en lesseves pròpies paraules, sempre i en tota mena de circumstàncies sàpiga elegir l’actitud correcta, la més útil per a la societat i sàpiga mantenir-la malgrat les dificultats i els inconvenients (p38) .
Makarenko planteja la disciplina no com un mètode, com un procediment educatiu, sinó com un resultat, és a dir, com el resultat general de tota la tasca educativa.
La via o mitjà per a laformació d’aquesta disciplina es fa a través del règim. Cal entendre aquest com el procés educatiu per mitjà del qual es vol aconseguir un objectiu, en aquest cas, la disciplina, entesa com el millor resultat possible. A diferència de la disciplina, Makarenko parla de diversos règims possibles, tants com objectius a aconseguir. Una altra característica del règim és el fet que no és immutable nipermanent perquè quan s’ha aconseguit l’objectiu proposat el règim ja no té sentit d’existir i cal substituir-lo per un altre amb un objectiu distint. Qualsevol règim, però, ha de tenir determinades qualitats, unes qualitats que Makarenko considera obligatòries en totes les circumstàncies: ha de concordar amb l’objectiu i ha de ser constant.
En tota aquesta tasca educativa Makarenko no s’oblida pas elpaper de la família que, en el marc de la societat socialista, tot i explicitant que brinda plenitud a la vida i proporciona felicitat, és entesa com una institució de caràcter estatal a la que dóna una gran responsabilitat. És en aquest sentit que parla d’un règim familiar estructurat i amb uns clars objectius.
Del text se’n pot extreure clarament la idea que l’educador és tant el mestre com lafamília, però tots sota la subordinació a l’Estat. La individualitat desapareix en favor de la col·lectivitat.
Makarenko ens presenta en aquest text un programa d’actuació exhaustiu i des de diferents flancs per tal d’aconseguir l’objectiu proposat. Un pla d’actuació bastit sobre un programa polític ferri i ben explícit que deixa un minso marge a la llibertat i a la diversitat.
En les...