Terapia narrativa

CULTURA, CONEIXEMENT I DIFERÈNCIA: ANÀLISI PSICOSOCIAL

Professora: Teresa Cabruja Data d’entrega: 5 Desembre 2011 Universitat de Girona

TERÀPIA NARRATIVA: MODELS D’INTERVENCIÓ EN L’ABÚS SEXUAL
Article de Bustamante Donoso, J., Jorquera Santis, F. i Smith Aguirre, M.

LORETO CASTAÑER, ROSA CRIVILLERS, MARIA J. CARRILLO, LAURA TORIBIO i MIREIA GIRONELL.

CULTURA, CONEIXEMENT IDIFERÈNCIA: ANÀLISI PSICOSOCIAL

Informe 2

TERÀPIA NARRATIVA: MODELS D’INTERVENCIÓ EN L’ABÚS SEXUAL
L’objectiu del article és revisar les intervencions fetes des de la teràpia narrativa, desenvolupada per David Epston i Michael White, en el context d’afrontament terapèutic davant l’abús sexual. L’article presenta el context de desenvolupament de la teràpia narrativa i els seus antecedents teòrics iconceptuals. Seguidament s’exploren les intervencions respecte les víctimes, i respecte als abusadors. Finalment l’article presenta unes conclusions i una discussió dels autors relacionats amb la teràpia narrativa i la intervenció en l’abús sexual.

Context històric i desenvolupament de la teràpia narrativa El desenvolupament de les pràctiques narratives sorgeix des de diversos enfocaments teòricsamb l’objectiu de donar sentit a les pràctiques i expandir-les a altres contexts. Les pràctiques narratives es posen en marxa mitjançant els terapeutes en el camp de la teràpia familiar sistèmica i la teràpia de parella, que posen un fort èmfasi en el significat. La teoria sobre la teràpia familiar ja havia passat per diferents etapes i és en aquest punt que es posa de rellevància l’interès enconsiderar el terapeuta com una part important del sistema i considerant, també, el canvi com un procés co-creatiu. La teràpia narrativa, a partir dels desenvolupaments a Oceania, ha sigut present en la literatura relacionada en intervencions des d’aquest enfocament; les intervencions han tingut ressò a diverses parts del món i han estat aplicades a diferents àmbits de la pràctica terapèutica(familiar, individual, treball comunitari i en els àmbits de la violència i l’abús sexual). Polkinghorne (2004) i Freedman & Combs (1996), plantegen que el desenvolupament de la teràpia narrativa és dóna a la dècada dels 80, després de distanciar-se dels enfocaments tradicionals de la teràpia familiar sistèmica, i se centra en: posar èmfasis en les fortaleses dels consultants, veure al consultant i alterapeuta com a socis, en l’adaptació a una aproximació construccionista del significat, i en l’èmfasi en la narrativa o la forma de relat a la que els autors narratius recorren per donar sentit a les seves pràctiques. Les narratives personals són el material central de treball dels terapeutes i la forma de llenguatge en que les persones entenen les seves vides. La metàfora narrativa de White &Epston (1993), permetria entendre la vida i experimentar-la en un desenllaç temporal. Una forma de discurs que enllaça els esdeveniments a través del temps i reflexa la dimensió temporal de l’existència humana, situant-los en el context on tenen significat. La teràpia narrativa, també ha estat anomenada, teràpia “postmoderna o postestructuralista”, ja que, ha tingut un enfocament des de la filosofiapostmoderna de Foucault (discursos dominants i concepte de bio-poder), el qual sosté que els discursos són producte de qui es troba en el poder. Des d’aquest enfocament es considera que les persones arriben a teràpia amb històries trencades i embolicades en discursos culturals i dominants que desqualifiquen o limiten aspectes significatius de l’experiència de la persona i el seu sentitd’identitat.

2

CULTURA, CONEIXEMENT I DIFERÈNCIA: ANÀLISI PSICOSOCIAL

Informe 2

Per resumir el desenvolupament i els antecedents teòric - conceptuals de la teràpia narrativa utilitzen la classificació de White & Epston respecte els plantejaments al voltant del problema psicològic entès com la repressió i la limitació que imposen les històries dominants; la concepció de la teràpia com un espai...