tercera edad

Temps lliure
Definim el temps d'oci com la possibilitat de gaudir del temps lliure realitzant activitats voluntàries fora del treball remunerat i no vinculades a ell. Aquest temps ho podem dedicar al descans, al desenvolupament personal, diversió o a cuidar-se físicament. La quantitat de temps lliure varia al llarg de la vida, s’amplia molt desprès de la jubilació. Després de la jubilacióexisteix un canvi fonamental en la forma de repartir el temps, el que exigeix un replantejament amb respecte a la utilització d'aquest temps. En molts jubilats, aquest replantejament suposa canvis radicals en el costum i manera de vida.
Segons R. Moragas, el temps lliure pot ser beneficiós o perjudicial, segons les condicions de la persona i del mitjà. En la següent taula es reflecteix aquestaambivalència.

Hi ha una àmplia oferta d'activitats, l'elecció dependrà de l'interès del jubilat i la valoració social d'aquesta activitat.
Depenent de la seva naturalesa, classifiquem les activitats com:
• A.Ocupacionals: relacionades directament amb l'artesania i diversos oficis: fusteria, cinema, manualitats, pintura, terrisseria, etc.
• A. Educacionals i culturals: suposenun desenvolupament personal: coneixements nous, formació, lectura, viatges, etc.
• A. Recreatives: veure la TV, jocs de taula, cinema, teatre, etc
• A. Socioculturals i d'animació dintre de residències i Centres de dia: Billar, escacs, petanca, alfabetització, grup coral, excursions, grup teatral, treballs manuals, bandes de música, recitals de poesia, ball, etc.
• A. Esportives: la gimnàsticaafavoreix la relació social entre les persones i la participació, aportant un benestar físic i psíquic. Els seus objectius poden ser la millora o manteniment de la condició física, la millora de l'equilibri psicològic i/o les millores de les relacions de l'entorn.
• A. Voluntàries: són les quals es realitzen amb la inversió del seu propi temps i sense cap tipus de compensació econòmica. El méshabitual és la col•laboració amb organitzacions sanitàries o socials sense ànim de lucre, ja siguin públiques o privades.
• A. Ideològiques: són les quals es fonamenten en valors i creences personals, per exemple, militància en partits polítics, activitat sindical, activitats religioses, etc.
TREBALL
La vellesa implica un canvi en les relacions interpersonals en relació amb la desvinculaciódel treball o a l'aparició de discapacitats a l'aparèixer malalties.
En la nostra societat la jubilació és un dels esdeveniments que contribueixen al significat de la vellesa. La jubilació i la vellesa no han de ser sinònimes. Una persona jubilada pot mantenir unes activitats per a la seva satisfacció personal i fins i tot el profit de la societat, oci, aporti al benestar familiar (cura delsnéts), descans, etc. L'adaptació al nou rol de jubilats dependrà del motiu de la jubilació, si ha estat desitjada o obligada, la satisfacció personal que tenia el major amb la seva professió i el suport familiar.
Des del punt de vista psicològic, l'important no és la jubilació en si mateixa ni l'edat en la qual es produeix, sinó la valoració i l'actitud que adopti davant ella.
Actituds davantla jubilació:
-Actitud més positiva com més esforç físic es realitza en el lloc del treball.
- Si està satisfet amb el seu treball és més difícil adaptar-se a aquesta nova etapa.
- Quan només es viu per al treball és difícil separar-se d'ell.
Fases de la Jubilació:
- Pre-jubilació. És l'etapa en la qual s'organitza la nova vida després de la jubilació.
- Jubilació: etapa d'eufòriaen la qual es pretén fer el que no es va poder realitzar en etapes anteriors.
- Desencantament i depressió: etapa en la qual no sap fer ús del nou estil de vida.
- Estabilitat: etapa en la qual s'ajusta l'actitud cap a la jubilació i les possibilitats reals.
A pesar que “jubilació” és sinònim de “goig”, la pèrdua del treball, sol comportar: pèrdua de la identitat social, pèrdua de...