Tipologies De Zones Verdes Urbanes En Funció De L’avifauna A Manresa I Sant Joan De Vilatorrada

Tipologies de zones verdes urbanes en funció de l’avifauna a Manresa i Sant Joan de Vilatorrada
Krishna Sivillà Rubio
Resum. El present estudi es realitza recopilant dades d’abundància de les aus i diverses característiques de l’estructura i el disseny de 43 parcs i zones verdes de Manresa i Sant Joan de Vilatorrada, al centre de Catalunya. S’obtenen dades d’un total de 41 espècies d’aus que estracten estadísticament amb eines d’anàlisi multivariant amb l’objectiu de classificar els espais per tipologies i comprovar quines característiques estructurals dels espais tenen major influència sobre les aus. Com a resultats s’obtenen dos grups ben definits: 1) espais verds amb menys de 6 espècies d’aus, i 2) espais verds amb més de 9. A la vegada, aquests dos grups es poden subdividir en dosmés cada un: 1.1) espais amb poques espècies, amb colom roquer (Columba livia) com espècie dominant, 1.2) espais amb poques espècies sense dominància de colom roquer, 2.1) espais amb moltes espècies d’hàbitat terrestre i 2.2) espais amb presència d’espècies d’ambient aquàtic. Estadísticament, les variables explicatives que aporten major informació sobre la distribució de les aus resulten ser lapresència de bosc de ribera i la presència de fullaraca al sòl.
Paraules clau: zones verdes, ocells a la ciutat, biodiversitat urbana.
Introducció
Les ciutats tenen una estructura molt heterogènia que dóna lloc a un mosaic diversificat de biòtops diferents. Com a resultat, moltes àrees urbanes tendeixen a donar suport a una gamma relativament àmplia de plantes i animals en comparació amb zones nourbanitzades del voltant. Algunes espècies de ratpenats, ocells i insectes s’han adaptat molt bé al medi urbà (Salvador i Schaefer, 2010). Per altra banda, a mesura que s’intensifica l’agricultura i les noves construccions i indústries ocupen cada cop més els camps, els hàbitats naturals es van reduint o perdent. Això fa que els jardins i zones verdes siguin cada cop més importants com a refugide la fauna, especialment de les aus.
Aquest treball tracta de descriure els parcs i zones verdes urbanes en un context mediterrani de tendència continental, estudiant la seva composició en avifauna. S’ha escollit utilitzar els ocells ja que són fàcils d’observar i es consideren un dels millors bioindicadors per avaluar l’estat dels ecosistemes (Dàurica, 2010).
Estudiar i protegir labiodiversitat urbana ajuda a mantenir xarxes tròfiques complexes i robustes, i ecosistemes sans i perdurables, que milloren el confort urbà i generen valor patrimonial. Quan la natura és present a la ciutat, proporciona un conjunt de serveis ecològics de gran valor. El recobriment vegetal urbà absorbeix la pols i les partícules contaminants suspeses a l’aire, disminueix la contaminació acústica, redueix elsprocessos d’erosió del sòl, regula el nivell d’humitat de l’ambient i incrementa el confort urbà (insolació, ombres, colors i olors), equilibra el cicle de l’aigua, redueix el consum energètic dels edificis i genera connectivitat ecològica i refugi per a la biodiversitat. La diversificació de les espècies, alhora, ajuda a suportar possibles plagues o condicions climàtiques extremes. Els ocells ipetits vertebrats que s’alimenten d’insectes i de larves disminueixen especialment la probabilitat que una plaga malmeti la vegetació i redueixen l’ús de plaguicides i d’insecticides. Per altra banda, la proximitat del verd urbà a la ciutadania representa una oportunitat de difusió i divulgació dels valors naturals i de les funcions d’aquests sistemes naturals.
S’han fet alguns estudis a l’Europadel nord que posen en relació bioindicadors basats en aus amb les característiques dels espais verds urbans (Mörtberga i Wallentinusb, 2000; Sandström et al., 2006). Els resultats d’aquests treballs coincideixen en emfatitzar la importància dels espais verds urbans amb estructures naturals per mantenir la diversitat ecològica d'alta.
El present estudi es desenvolupa al nucli del sistema urbà...