Treball De Cmc

Treball de cmc










EL CÀNCER DE PULMÓ
Descripció
El càncer de pulmó és un conjunt de malalties resultants del creixement maligne de cèl·lules del tracte respiratori, en particular el teixit pulmonar, i un dels tipus de càncer més freqüents a nivell mundial. El càncer de pulmó acostuma a originar-se a partir de cèl·lules epitelials, i pot derivar en metàstasi i infiltració a altres teixitsdel cos. S'exclou el càncer de pulmó aquelles neoplàsies que fan metàstasi al pulmó que provenen de tumors d'altres parts del cos. És el tumor maligne més letal i causa 3 milions de morts anuals a tot el món.
Els símptomes més freqüents acostumen a ser dificultat respiratòria, tos (inclosa la tos sanguinolenta), i pèrdua de pes, juntament amb dolor toràcic, roncs i inflamació del coll i la cara.El diagnòstic primerenc del càncer de pulmó és el principal condicionant per a l'èxit del seu tractament. En estats primerencs, el càncer pot, en el 20% dels casos, ser tractat mitjançant resecció quirúrgica amb èxit de curació. Tanmateix, degut a la seva virulència i a la dificultat per a la seva detecció precoç, en la majoria dels casos de diagnòstic ja hi està havent metàstasi; el càncer depulmó presenta, juntament amb el càncer de fetge, pàncrees i esòfag, els pitjors pronòstics, amb una esperança de vida mitjana d'aproximadament 8 mesos.
El càncer de pulmó es classifica en dos tipus principals en funció de la mida i l'apariència de les cèl·lules malignes: el càncer pulmonar de cèl·lules petites (o microcític) i el de cèl·lules no petites (no microcític):
 * Càncer de cèl·lulespetites - S'origina en les cèl.lules endocrines del pulmó. Si no es tracta, és el tipus de càncer de pulmó més agressiu, amb una supervivència mitja des del diagnòstic de dos a quatre mesos. Té una major tendència a diseminar-se. És molt més sensible a la quimioteràia i a la radiació que no pas la resta de tipus. Representa un 20% del total de càncer de pulmó.




*Càncer de cèl·lules no petites - Nos'originen en la part endocrina del pulmó. Generalment s'associa al fet d'haver fumat anteriorment, haver conviscut amb un fumador o haver estat exposat al radó. Generalment es tracta amb cirurgia o radioteràpia. Inclou els adenocarcinomes (es donen en la porció secretora del pulmó) i els carcinomes bronco-alveolars (es donen en petits sacs aeris o en els alveols). Representa un 80% del total de càncerde pulmó.


Origen i causes
A principis del segle XX, el càncer de pulmó era considerat una malaltia rara, de baixa incidència. Hi han múltiples factors que produeixen el càncer de pulmó, però els més comuns i més clars són aquests 4:
 *Tabac - Un 85% dels afectats de càncer de pulmó són o han estat fumadors. Així doncs, podem dir que el tabac és el principal causant de càncer de pulmó,incrementant el risc per 22 en homes i per 12 en dones. Quan un fumador deixa de fumar redueix la probabilitat de patir càncer de pulmó, però durant més de deu anys, el seu risc seguirà sent major al de la mitjana de la població. Els efectes són més greus quan:
-S'augmenta el número de cigarrets per dia 
-L'individu s'inicia més jove en l'habit de fumar 
-Es manté l'hàbit durant més temps
El tabacdestrueix les cèl.lules ciliades de les vies respiratories, que ajuden a moure les particules inhalades. També inflama les vies aeries petites (causant bronquitis)  i provoca un excés d'aire en els alveols o en l'interstici pulmonar (emfisema). Fumar amb pipa o fumar puros és menys nociu que no pas fumar cigarrets, ja que els cigarrets contenen aproximadament uns 60 aditius cancerígens. Es creu que moltsantioxidants i vitamines (ex: vitamina A, seleni, ... ) poden actuar revertint els danys causats per efecte del tabac.
Pulmó amb emfisema
 *Base Génetica- Només un 10-15% dels fumadors crònics (1paquet per dia durant 20 anys, 2 paquets per dia durant 10 anys, 4 paquets per dia durant 5 anys,...) desenvoluparà càncer; cosa que fa pensar en una possible base genètica.  A més a més, individus no...