Treball Cmc Part 3
Páginas: 6 (1303 palabras)
Publicado: 17 de octubre de 2015
TREBALL CMC: LA VALL DE LAGUAR.
EL SANATORI DE FONTILLES:
El sanatori de Fontilles es troba situat en el terme municipal de la Vall de Laguar, en el seu vessant meridional. Té una superfície de 730.000 m quadrats, adquirida mitjançant la compra de parcel·les, pertanyents a diferents propietaris. El recinte està emmurallat i té el seu accés per les carreteres de Pego a Laguar o d'Orba aLaguar, amb un ramal que es desvia en el mateix cementiri de Campell. Els seus límits naturals són el nord de la Plana del Castellet, on va estar ubicat el castell de Atzavares; al sud el Tossal de Murla; l'oest per la Montña dels Avencs, on sobresurt el Penyó; i a l'est per una plana des de la qual s'albira el Marquesat de Dénia.
LA LEPRA EN EL PAÍS VALENCIÀ:
El Sanatori de Fontilles estàvinculat amb la malaltia de la lepra, és una malaltia que afecta la pell, produïda pel bacil de Hanen i que provoca ferides en carn viva.
La lepra podria tenir els seus origens per a la Comunitat Valenciana en les colonitzacions fenícies i gregues, encara que no existeix documentació científica que sustente aquesta hipòtesi. Els romans van contribuir la malaltia a través de les seves expedicionsmilitars. Amb la dominació musulmana la lepra augmenta considerablement com a conseqüència de les immigracions procedents del Nord d'Àfrica i d'Àsia, no serà fins a finals del segle XlX quan apareguen avanços científics en el camp assistencial dels malalts. Als afores de València estava l'hospital de 'San Lázaro' que albergava als leprosos.
L'any 1879 el Dr.Poquet redacta la seua '' Memòria sobre lalepra '' fent un estudi sobre la malaltia en la vila de Parcent. També el Dr. Calatayud fa, en la mateixa data, un estudi de la lepra referit a Pedreguer citant una xifra de 74 casos. L'any 1898 el Dr. González Castellà, metge de Xàbia, presenta una memòria de la comarca de la Marina basada en les seves experiències i assenyala que els pobles més afectats per la malaltia són Parcent, Pedreguer,Dénia, Pego, Alcalalí, Gata i Poble Nou de Benitatxell. En la memòria es declara partidari del contagi de la malaltia i com mitjans preventius assenyala l'aïllament i neteja dels malalts, la convivència d'una leproseria amb les degudes condicions físiques: elevació sobre el nivell del mar, bona orientació, aigua suficient, colònia agricola . La lepra preocupava seriosament a la sanitat espanyola i demanera especial al País Valencià, on el brot epidemiològic era considerable.
ELS ORIGENS DEL SANATORI DE FONTILLES:
Davant la situació de evolució de la lepra, al començament del segle XX es posa en marxa el sanatori de Fontilles per atendre els malalts afectats per la malaltia.
Els orígens del sanatori es remunten 1901. Segons consta en el Diari del Col·legi-Noviciat de la Companyia deJesus a Gandia, jesuïta Pare Carlos Ferris i Vila, natural d'Albal (València), va ser la localitat de Tormos el dia 10 de desembre de 1901 per predicar una misioneta de 6 dies; això, en compliment del testament del pare de Don Joaquin Ballester, advocat i ric propietari de Tormos, en què havia establert que anualment es dedicara un ''triduo al Corazón de Jesús'' a la seua localitat natal. D.JoaquínBallester, per donar el seu compliment a la voluntat del seu pare, va encarregar la predicació de una missió al P.Ferris del Noviciat de Gandia.
EVOLUCIÓ DEL SANATORI DE FONTILLES COM A CENTRE DE LEPROLOGIA:
El mateix dia de la inauguració van ingressar 8 malalts, dos de Benitaxell, dos de Murla, un de Benigembla, un de Sagra, un de Sanet i un de la Vall de Laguar. Al llarg d'aquest primer anyingressarien un total de 41 malalts. El 1914 el cens de malalts, procedents de la província d'Alacant, segons el Ministeri de la Governació, era el següent:
CENS DE MALALTS DE LA PROVÍNCIA D'ALACANT A 1914
En els seus començaments, el sanatori va estar atès per la congregació de religioses terciàries Franciscanes de la Immaculada, que s'encarregaven de la neteja i...
EL SANATORI DE FONTILLES:
El sanatori de Fontilles es troba situat en el terme municipal de la Vall de Laguar, en el seu vessant meridional. Té una superfície de 730.000 m quadrats, adquirida mitjançant la compra de parcel·les, pertanyents a diferents propietaris. El recinte està emmurallat i té el seu accés per les carreteres de Pego a Laguar o d'Orba aLaguar, amb un ramal que es desvia en el mateix cementiri de Campell. Els seus límits naturals són el nord de la Plana del Castellet, on va estar ubicat el castell de Atzavares; al sud el Tossal de Murla; l'oest per la Montña dels Avencs, on sobresurt el Penyó; i a l'est per una plana des de la qual s'albira el Marquesat de Dénia.
LA LEPRA EN EL PAÍS VALENCIÀ:
El Sanatori de Fontilles estàvinculat amb la malaltia de la lepra, és una malaltia que afecta la pell, produïda pel bacil de Hanen i que provoca ferides en carn viva.
La lepra podria tenir els seus origens per a la Comunitat Valenciana en les colonitzacions fenícies i gregues, encara que no existeix documentació científica que sustente aquesta hipòtesi. Els romans van contribuir la malaltia a través de les seves expedicionsmilitars. Amb la dominació musulmana la lepra augmenta considerablement com a conseqüència de les immigracions procedents del Nord d'Àfrica i d'Àsia, no serà fins a finals del segle XlX quan apareguen avanços científics en el camp assistencial dels malalts. Als afores de València estava l'hospital de 'San Lázaro' que albergava als leprosos.
L'any 1879 el Dr.Poquet redacta la seua '' Memòria sobre lalepra '' fent un estudi sobre la malaltia en la vila de Parcent. També el Dr. Calatayud fa, en la mateixa data, un estudi de la lepra referit a Pedreguer citant una xifra de 74 casos. L'any 1898 el Dr. González Castellà, metge de Xàbia, presenta una memòria de la comarca de la Marina basada en les seves experiències i assenyala que els pobles més afectats per la malaltia són Parcent, Pedreguer,Dénia, Pego, Alcalalí, Gata i Poble Nou de Benitatxell. En la memòria es declara partidari del contagi de la malaltia i com mitjans preventius assenyala l'aïllament i neteja dels malalts, la convivència d'una leproseria amb les degudes condicions físiques: elevació sobre el nivell del mar, bona orientació, aigua suficient, colònia agricola . La lepra preocupava seriosament a la sanitat espanyola i demanera especial al País Valencià, on el brot epidemiològic era considerable.
ELS ORIGENS DEL SANATORI DE FONTILLES:
Davant la situació de evolució de la lepra, al començament del segle XX es posa en marxa el sanatori de Fontilles per atendre els malalts afectats per la malaltia.
Els orígens del sanatori es remunten 1901. Segons consta en el Diari del Col·legi-Noviciat de la Companyia deJesus a Gandia, jesuïta Pare Carlos Ferris i Vila, natural d'Albal (València), va ser la localitat de Tormos el dia 10 de desembre de 1901 per predicar una misioneta de 6 dies; això, en compliment del testament del pare de Don Joaquin Ballester, advocat i ric propietari de Tormos, en què havia establert que anualment es dedicara un ''triduo al Corazón de Jesús'' a la seua localitat natal. D.JoaquínBallester, per donar el seu compliment a la voluntat del seu pare, va encarregar la predicació de una missió al P.Ferris del Noviciat de Gandia.
EVOLUCIÓ DEL SANATORI DE FONTILLES COM A CENTRE DE LEPROLOGIA:
El mateix dia de la inauguració van ingressar 8 malalts, dos de Benitaxell, dos de Murla, un de Benigembla, un de Sagra, un de Sanet i un de la Vall de Laguar. Al llarg d'aquest primer anyingressarien un total de 41 malalts. El 1914 el cens de malalts, procedents de la província d'Alacant, segons el Ministeri de la Governació, era el següent:
CENS DE MALALTS DE LA PROVÍNCIA D'ALACANT A 1914
En els seus començaments, el sanatori va estar atès per la congregació de religioses terciàries Franciscanes de la Immaculada, que s'encarregaven de la neteja i...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.