Vicent andrés estellés

Comprensió lectora- Vicent Andrés Estellés
1. «Criatura en dissabte»
a) Com qualifica el poeta el tu líric d'aquest poema?
El tu líric és la seva dona Isabel Lorente a la qual qualifica com un tu líric vital, sensible, dolç, fresc, un tu motiu de vida.

4. «És així, si us plau»
a) Quina relació podríem establir entre aquest poema i l'anterior, i fins i tot amb el següent? Raona la resposta.En els tres poemes el poeta ens mostra la mort des de diferents punts de vista. En el tercer «Cançó de Bressol» Estellés ens mostra la cara més tendra de la mort, una mort amb aspecte fràgil i que és el més important per ell. En el poema «És aixií, si us plau» el poeta ens presenta una mort misteriosa, insòlita i esgarrifant, com una figura que tan sols amb les seves passes anuncia la sevapresència i ens dóna a entendre que ha arribat la nostra hora. Per últim el següent poema, «Dama d'anit, no voldria enutjar-vos» el poeta de Burjassot fa una comparació entre la típica dona burgesa casada de la post-guerra i la mort fent referència a les múltiples característiques comuns entre la dona burgesa i la mort, com per exemple la fredor, el final de la vitalitat, etc.

5. «Dama d'anit, novoldria enutjar-vos»
b) Sembla atractiva la «dama d'anit» per al jo líric? Creus que es refereix a ella amb ironia? Explica la teva resposta.
El jo líric es refereix a la «dama d'anit» amb ironia ja que en critica el seu comportament, la seva manera de fer i la compara constanment amb la mort ( v.7: “la meua mort és una mort burgesa, blanca de carns i freda d'entrecuix”).

6. «A Sant VicentFerrer» (Epístola amb segell d'urgència)
d) Explica el sentit de l'afirmació «jo sóc un entre tants».
En aquesta afirmació el poeta explica que ell per ser poeta no es sent especial ni diferent, sinó que es sent com un més, té el mateix dia a dia que els altres i que pateix les conseqüències de la post-guerra de la mateixa manera que els altres ho fan.

7. «No escric Èglogues»
c) Assenyala leshipèrboles i el seu sentit. Explica el vers final: «inútilment recórrec valència. No escric Èglogues».
-”No hi havia a València dos cames com les teues”
-”Un cadàver fosfòric”
-”amb una dignitat que el crepúscle rebia de tu sola”
El que pretén el poeta al utilitzar aquestes hipèrboles es exagerar allò del que ens parla per crear unes sensacions al lector, que sense les hipèrboles no conseguiria.Lúltim vers del poema vol dir que, tot i que ha estat buscant aquelles cames, la dona que el va impactar, durant molt de temps, finalment no l'ha trobada, i per tant no escriu èglogues, és a dir, que no fa una idealització ni de la dona, ni de l'amor, etc., ja que per ell l'amor és només carnal.

d) Explica el contrast entre el to líric i el marc social i espacial del poema.
Tot i que lasocietat estava sotmesa a una actitud de tristor i pobresa a causa de la guerra que s'havia dut a terme, aquelles cames, per ell, són un motiu d'esperança per continuar endevant i poder continuar amb la seva poesia.

8. «Demà serà una cançó»
c) Parla del tema principal del poema. Raona la resposta.
El poema mostra un clar contrast entre la vida i la mort (v.2 “Ja no vius, sols recordes haver viscutalguna volta en alguna banda” ) i la vivacitat i la força dels records i moments viscuts. També recalca l'extasi i la felicitat a l'hora d'escriure versos (v.4 “Felicitat suprema, l'hora d'escriure els versos”).

9. «Els amants»
c) Quin sentit té la cita d'Ausiàs March i quina relació estableix amb el poema?
La cita d'Ausiàs March explica que l'amor educat, no és amor, i que la carn, és a dir,les persones, volen carn, és a dir, que l'amor real és el carnal. Aquesta cita de March rumeix l'escència del poema.

10. «Cant de Vicent»
d) Comenta els set versos darrers.
En aquests versos Estellés evoca a València referint-se a la “seva València”, però després rectifica i diu que evoca la València de tots, ja que segons ell tots els humans han viscut, viuen o viran a València. També...