Vora el barranc dels Algadins

LLENGUA CATALANA
LITERATURA

Teodor Llorente Olivares va néixer a València el 7
de gener de 1836 i va morir a la mateixa ciutat el 2
de juliol de 1911. És considerat el poeta més important de la Renaixença valenciana i el polític i intel·lectual més destacat de l’època. Fou poeta, periodista i polític.
Va fundar i dirigir, durant gairebé quaranta anys, el diari Las Provincias, i va ser un delsfundadors de l'entitat cultural Lo Rat Penat,
des d'on va promoure l'organització d'uns Jocs Florals bilingües.
La seva obra poètica en català —que gairebé sempre anomena llemosí—, està dominada pels tòpics jocfloralescos, els poemes de
circumstàncies, el sentimentalisme i l'historicisme. Demostra una gran
habilitat en l'ús del llenguatge i el seu estil aconsegueix nombrosos
epígons. En aquestsentit, el llorentinisme, identificat amb la idealització del món rural valencià i amb la proposta d'un programa estètic
molt limitat, suposa, fins a mitjan segle XX, una gran influència dins el
panorama de la poesia valenciana.
Una de les composicions que la crítica ha coincidit a assenyalar
com una de les més belles i significatives és el poema Vora el barranc
dels algadins (1903). El poema estàdotat d’una extraordinària bellesa
d’imatges, lirisme i musicalitat, que a la suprema descripció paisatgística incorpora elements personals com el record i la transcendència.
El poema és una descripció del que hi ha al voltant del barranc dels
Algadins. El poema té 4 estrofes de vuit versos octosíl·labs cada una
(8a 8b 8b 8a 8a 8c 8c 8a amb rima consonant). A la primera l’autor
descriu l’aroma quedesprenen els tarongers. A la segona descriu les
palmeres que es troben vora el barranc. A la tercera parla del voltant
del barranc, on la terra és fèrtil, hi ha molta aigua, etc. L’última estrofa
és una mica nostàlgica, ja que tot el que ha passat seguirà passant, però
ell no ho podrà veure.
En definitiva, l’autor mostra l’amor que té a la seva terra. Una terra,
sens dubte, dotada d’una granbellesa, que gràcies al poema és exaltada

(mas, arbres, ocells i plantes prenen cos i vida, i protagonitzen una
desbordant exaltació del paisatge amb múltiples batecs de vida).
Hi apareixen diverses figures retòriques:
- Al quart vers "no té lo món millors jardins" hi podem observar
una hipèrbole.
- Al desè i onzè vers "s'alcen al cel quatre palmeres; lo vent, batent ales
lleugeres" veiem unaal·literació de la vocal "e".
- Al divuitè vers "l'aigua corrent los camps anega" hi ha un hipèrbaton.
- Al divuitè i dinovè vers "l'aigua corrent los camps anega; en sos espills lo sol llampega" hi ha una metàfora.
- Al vint-i-unè vers "Sona el tic-tac en los molins" hi ha una
onomatopeia.
- Al vint-i-sisè vers "mourà demà les palmes l'aire" veiem
un hipèrbaton.
- Al trentè vers "dolços records i imatgesbelles" observem
una personificació.
També podem destacar la repetició del vers "vora el barranc dels Algadins" al principi i al final de cada estrofa del poema. A banda, podem
observar el tòpic literari "locus amoenus" ja que expressa una bellesa
idealitzada del record de la terra de la seva infantesa.

VORA EL BARRANC DELS ALGADINS
Vora el barranc dels Algadins
hi ha uns tarongers de tan dolçflaire
que per a omplir d'aroma l'aire,
no té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas, i el mas té dins
volguts records de ma infantesa;
per ells jo tinc l'ànima presa
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc cels Algadins,
s'alcen al cel quatre palmeres;
lo vent, batent ales lleugeres,
mou son plomall i els seus troncs fins.
En ells, millars de teuladins
fan un soroll que el cor enxisa.¡Qui ouir pogués sa xillerissa
vora el barranc dels Algadins!
Vora el barranc dels Algadins
l'aigua corrent los camps anega;
en sos espills lo sol llampega,
i trau l'arròs verdosos brins.
Sona el tic-tac en los molins;
i al caure el sol, caçadors destres,
a joca van d'ànecs silvestres
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins
mourà demà les palmes l'aire,
li donaran los horts...