V d mstres

Va de mestres
No puc saber què hi ha: puc saber què hi ha
És impossible saber què s’ha de fer a l’hora d’educar, ja que no hi ha els ingredients concrets per ensenyar tant als infants com a qualsevol alumne, però si que podem saber què no s’ha de fer, ja que a conseqüència d’errors d’altres educadors, sabem que allò no s’ha de fer per tal d’educar correctament. Tenim els ingredients que no hemd’aplicar a l’ensenyança.
No pot ser mestre qui...
Tampoc sabem qui pot ser mestre, però sabem dir qui no pot ser mestre:
Qui no creu en la igualtat dels individus de la societat (raça, sexe...)
Qui no es fa responsable de cada un dels individus que passen per l’escola.
Qui no confia en las capacitats de cadascú.
Qui no creu en la necessitat d’un futur millor, més just.
Qui davant d’unasituació conflictiva, només veu l’exclusió.
La feina de mestre és una qüestió d’ètica i art, i la ciència en té molt a veure.
Vocació o professió?
Tot i que hi hagi gent que cregui que la feina de mestre es de professió, estan equivocats, és una feina de vocació. Ja que l’educador ha d’escoltar la crida o demanda de la persona que necessita orientar-se. I aquesta idea es pot afirmar sense capdubte perquè qualsevol feina que estigui destinada a atendre les necessitats dels altres es vocacional. Els alumnes ens necessiten per acompanyar-los però el que no sap molta gent es que els mestres necessitem mes als alumnes que ells a nosaltres.
Ser sol·licit a la demanda de l’altre
La generació nova ha de fer-se amb l’espai que ocupava el que es vell. Aquests dos mons, nou i vell, ha d’estarconnectat entre sí, i d’aquí sorgeix la feina d’educar.
El pedagog Philippe Meurieu explica la idea a partir de dos relats: Frankenstein, ja que mitjançant cadàvers van crear un personatge i el fet és que el seu creador no l’acompanya pr educar-lo i per això mor. L’altre història és Pinotxo, un ninot entremaliat que el que vol és convertir-se en un ésser humà i quan el ninot salva a Geppetto dedins d’un tauró la fada li concedeix el desig, perquè l’acte que ha fet és humà.
No tinguis por de tenir por
No es tracta de ser el mestre més intel·ligent ni més simpàtic, simplement d’aprendre tres accions concretes: mirar si quan arriben els alumnes a l’escola porten esmorzar i roba necessària, saber notar si necessiten un petó i obrir el seu interès cap aquest món. S’han de complir aquestestres accions i en el cas de ser insuficients posar-ho en pràctica. Si es compleixen, els hi transmetràs confiança i aquests són els que no s’obliden. I més tard, rebràs la visita d’un exalumne, i és un satisfacció ja que això voldrà dir que ell ha après que el teu temps li has dedicat i podreu recordar petits moments insignificants.
I, comprovaràs, que si realitza projectes i s’interessa pel que tufas, hauràs realitzat una bona feina d’educar, ja que part de les seves virtuts seran gràcies a tu.
L’educació com a acte d’acollida
Els alumnes han de sentir-se segurs dins l’escola i això en part, és feina els mestres, procurar que la por es converteixi en un interès. El que també hem d’aconseguir és no utilitzar adjectius, sinó, poder dir als nens per el seu nom i no per el que elscaracteritzi. L’escola té una gran importància a l’hora de l’acollida gratuïta i com més veritable sigui l’acollida, millor es sentirà l’acollit i l’acollidor.
Acollir
Quan un alumne et f la pregunta “M’ajudes?” no hi ha més d’una resposta, tu t’has compromès a fer-ho, per tant, és aquest el sentit de la nostra feina. Escriure-ho és molt fàcil però posar-ho en pràctica no tant. I el que fem amb això ésacollir a la persona que ens reclama de manera gratuïta i sense cap mena de discussió. Acollim a aquella persona que és nouvinguda al món i ens toca ensenyar com vivim en el nostre món, és a dir, mostrar com parlem de les coses, donar respostes, explicar la convivència i l’amor i a fer ús de la paraula.
I el que fem els mestres, és fer de mediadors entre allò que ja sabem i els nous, el que...