Èpica llatina

3. ÈPICA

3.1. DEFINICIÓ DEL GÈNERE
Suetoni (poet. p. 17, ed. A. Reifferscheid, Leipzig 1860): carmine hexametro diuinarum rerum et heroicarum humanarumque comprehensio.

3.2. ORÍGENS
LIVI ANDRONIC (s. III aC) tradueix / adapta l’Odissea al llatí (Odusia), en saturnis. Només ens queden uns pocs versos (60), però es pot apreciar el seu afany docent.
Virum mihi, Camena, inseceuersutum (frag. 1)
”Andra moi œnnepe, Moàsa, polÚtropon...
NEVI (s. III aC) escriu un Bellum Poenicum, també en saturnis. Amb ell comença a Roma l'epopeia de tema històric (com el seu títol indica, narra la I Guerra Púnica, en la qual ell mateix participà), que integra igualment elements llegendaris i mitològics (els amors entre Dido, reina de Cartago, i Enees, frustrats pels déus, apareixen coml'origen de l'enemistat entre els dos pobles: Romans i Cartaginesos). Fusió entre l'element grec i el romà.

Fato Metelli Romae fiunt consules

Dabunt malum Metelli Naevio poetae

El saturni (uersus sine numerus). Tot i que el nom d'aquesta forma mètrica sembla al·ludir al seu caràcter 'nacional', llatí (el Laci acostumava a anomenar-se Saturnia terra), els romans aviat elconsideraren antiquat i tosc. P.e., Horaci, epist. 2, 1, 156-160:

Graecia capta ferum uictorem cepit et artes

intulit agresti Latio; sic horridus ille
defluxit numerus Satrunius, et graue uirus
munditiae pepulere;
"La conquistada Grecia conquistó a su fiero vencedor e introdujo las artes en el agreste Lacio. Así desapareció el tosco verso Saturnio y eliminaron sutorpe desaliño en favor de la pulcritud." (Horacio, Obras completas, introd., trad. y notas A. Cuatrecasas, Barcelona, Planeta, 1992, p. 315).
Els saturnis que coneixem ens han arribat –a excepció dels testimonis epigràfics– per tradició indirecta, és a dir, com a cites en l'obra d'altres autors (sense garantia d'exactitud, per tant). La seqüència quantitativa que presenten és molt variada, perla qual cosa no pot obtenir-se un únic esquema. Pot afirmar-se, tanmateix, que es tracta d'un vers de natura quantitativa (malgrat alguns intents d'explicar-ho d'una altra manera), format per dos hemistiquis o cola separats per una dièresi que impedeix la sinalefa.

ENNI (s. III-II aC). Com Livi Andronic i Nevi, també va escriure obres poètiques i tragèdies, però la seva principal contribucióforen els Annales, un llarg poema èpic nacional, que Enni escriví, gairebé fins el dia de la seva mort i que constava de en divuit llibres i trenta mil hexàmetres, dels quals avui ens en queden uns 600 escampats per tota la literatura llatina. El títol és el mateix que el dels primers escrits de tipus històric, que són els Annales pontificum, en els quals es narraven els esdeveniments any per any. Esva considerar l'epopeia romana per excel·lència fins a l'aparició de l'Eneida.

El seu esperit era grec, i va trobar un bon acolliment a Roma, que, després de la 2ª guerra Púnica (batalla de Zama, 202 aC) estava preparada per a rebre la cultura grega.
Als Annales es narra com en somnis Homer s'apareix a Enni i es reencarna en el seu cos. En reencarnar-se en Enni l'ànima d'Homer, la veu delpoeta llatí assumeix la dignitat del to èpic. L'herència homèrica es recull en el punt on s'interromp el relat de la Il·líada:
El poema comença després de la mort de Príam i la caiguda de Troia, quan els homes d'Eneas, únics supervivents, fugen cap a Occident: al Laci Eneas fixa el seu regne. La seva filla Ília, coneguda per la llegenda amb el nom de Rea Sílvia, dóna a llum els bessons Ròmul i Rem,que funden la ciutat sobre la qual regnarà Ròmul. A la monarquia segueix la república. Els primers set llibres dels Annales comprenen totes les guerres que els romans van emprendre per reunir sota el seu poder tota la Itàlia. En el setè comencen les guerres contra Cartago. Enni no s'entreté en la Primera Guerra Púnica, ja cantada per Nevi -és aquest un homenatge al seu antecessor-; tracta amb...