Ètica etnogràfica i compromís polític

ÈTICA ETNOGRÀFICA I COMPROMÍS POLÍTIC
Núria MC
Teoria i Etnografia
Màster Antropologia i Etnografia, 2008-10
Universitat de Barcelona


INTRODUCCIÓ

El present treball pretén aportar un reflexió sobre la construcció del coneixement etnogràfic prenent com aspecte transversal la qüestió, històricament controvertida en l’Antropologia, de l’ètica en el treball de camp, la relaciód’alteritat i les implicacions polítiques en la disciplina.
La meva intenció passa per ubicar com a punt de partida de la reflexió el debat que va emergir a partir de la dècada dels ’60, en relació al vincle entre la disciplina i el colonialisme. Em sembla un punt extremadament interessant analitzar les aportacions que antropòlegs com Talal Asad, Eric Wolf o Kathlen Gough van realizar en relació alsprocessos de descolonització i les relacions de poder que havien i estaven permeant la disciplina, tant a nivell científic i epistemològic, com polític.
Transcendint aquest punt de partida, els eixos bàsics sobre els quals basaré les seves observacions i crítiques passen per ressaltar el paper del context i la història en la relació colonial, així com la incidència en les relacions de poder.
Per unabanda, em centraré en els aspectes epistemològics i la crítica a la ciència occidental que es deriven dels debats sobre la construcció de l’alteritat i el paper de l’autoritat etnogràfica. Partiré de la crítica posmoderna i de l’Antropologia visual, ja que ambdós camps ens proporcionen elements força rellevants que van conduir a repensar com s’estava duent a terme la tasca etnogràfica.
D’altrabanda, i estretament relacionat amb el paper de les relacions de poder i la implicació política, abordaré el tema de l’ètica en la praxis antropològica i la seva relació al context. Un context, que, en el sí de les relacions local-global, apareix imbricat amb l’agressivitat de l’expansionisme del model capitalista, i que té el poder de fer irrompre sobre el camp la qüestió de l’ètica en contextos deconflicte i guerra.
Així, pretenc despuntar una sèrie de qüestions relacionades amb aquest aspecte: Com està afectant la situació de guerra i invasió al Pròxim Orient a la disciplina? Ens trobem en una situació similar a la dels anys 70, en que la guerra del Vietnam va fer emergir veus crítiques i va forjar-se la irrupció d’un nou paradigma? Quina és la situació actual, en que les persones queens estem formant en la recerca haurem de dur a terme les nostres investigacions de camp? Ens hem de posicionar davant situacions d’injustícia social i genocidi? Quina relació presenta això amb el món acadèmic i la privatització en el marc del Pla Bolonya?

1. L’ètica i la relació etnogràfica en la construcció del coneixement antropològic

Són varis els autors que ens han assenyalat que elnaixement de l’Antropologia com a ciència apareix estretament lligat amb l’expansió colonial al segle XIX. Si fem una breu ullada a obres tan arxiconegudes com els Nuer D’Evans-Pritchard o African Political Systems de Meyer Fortes, podem observar com van esdevenir investigacions científiques al servei de les potències colonials, les quals van prendre com a objecte d’estudi les organitzacionspolítiques de pobles que es trobaven dins dels territoris d’interés administratiu i polític. Tot i el valor documental d’aquestes etnografies en tant que contribució a la disciplina, s’ha de destacar com aquestes van ser elaborades en un marc analític funcionalista i ahistòric, segons el qual es va produir un coneixement d’uns pobles considerats “primitius” i aïllats en el temps. És a dir, constituïts coma productes de la seva pròpia idiosincràsia cultural.
Segons John Gledhill (2000), a partir de la dècada dels ’60, en un moment en que va produir-se la irrupció dels moviments de descolonització, van emergir una sèrie d’autors marcadament crítics amb la manera en com s’estava fent Antropologia.
Un exemple el trobem en Talal Asad, el qual en la seva obra Anthropology and the Colonial...