04 Convenció sobre els drets de lInfant ONU 1989

CONVENCIÓ SOBRE ELS DRETS DE L’INFANT
Nacions Unides, el 20 de novembre de 1989

PREÀMBUL

Els estats membres d’aquesta Convenció,
Considerant que, d’acord amb els principis proclamats a la Carta de les Nacions Unides,
el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els
membres de la família humana són el fonament de la llibertat, la justícia i la pau delmón,
Tenint present que els pobles de les Nacions Unides, a la Carta, han reafirmat la seva fe
en els drets humans fonamentals i en la dignitat de promoure el progrés social i elevar el
nivell de vida dins d’un concepte més ampli de llibertat.
Reconeixent que les Nacions Unides, en la Declaració Universal dels Drets Humans, han
proclamat i acordat que tothom té tots els drets i llibertats que hi sónenunciats sense cap
classe de distinció per raó de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o d’altra
mena, d’origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra
condició.
Recordant que, a la Declaració Universal dels Drets Humans. Les Nacions Unides han
proclamat que la infància té dret a una assistència i atenció especials.
Amb el convenciment que la família, coma grup fonamental de la societat i com a medi
natural per al creixement i el benestar de tots els seus membres, i particularment dels
infants, ha de rebre la protecció i l’assistència necessàries per poder assumir plenament
les seves responsabilitats dins de la comunitat.
Reconeixent que l’infant, per a aconseguir un desenvolupament ple i harmoniós de la
seva personalitat, ha de créixer en unmedi familiar, en una atmosfera de felicitat, amor i
comprensió.
Considerant que l’infant ha de ser preparat per viure una vida individual en la societat i
educat en l’esperit dels ideals proclamats a la Carta de les Nacions Unides, i
especialment en un esperit de pau, tolerància, dignitat, llibertat, igualtat i solidaritat.
Tenint present que la necessitat de prestar atenció especial a l’infant haestat estatuïda
a la Declaració dels Drets de l’Infant de Ginebra de 1924 i a la Declaració de Drets de
l’Infant adoptada per les Nacions Unides el 1959, i reconeguda a la Declaració Universal
dels Drets Humans, al Pacte Internacional sobre Drets Civils i Polítics (particularment els
articles 23 i 24), al Pacte Internacional sobre Drets Econòmics, Socials i Culturals

1

(especialment alarticle 10) i als estatuts i normatives de les institucions especialitzades i
de les organitzacions internacionals relacionades amb el benestar dels infants.
Tenint present que, tal com assenyala la Declaració dels Drets de l’ Infant adoptada per
l’Assemblea General de les Nacions Unides de 20 de novembre de 1959, "l’infant, per raó
de la seva immaduresa mental i física, necessita atenció i salvaguardaespecials, i
protecció legal adequada, tant abans del seu naixement com després.
Recordant les disposicions de la Declaració sobre els principis legals i socials referits a la
protecció i el benestar de l’infant, amb especial referència al acolliment i a l’adopció
nacional i internacional (resolució 41/85 de l’Assemblea General de 3 de desembre de
1986); les Normes mínimes de les Nacions Unidesper a l’administració de la justícia de
Menors ("Normes de Beijing") (resolució 40/33 de l’Assemblea General de 14 de
desembre de 1975); Declaració sobre la protecció de la dona i l’infant en estats de
emergència o de conflicte armat (resolució 3318( XXIX) de l’Assemblea General de 14 de
desembre de 1975.
Reconeixent que a tots els països del món hi ha infants que viuen en condicionsexcepcionalment difícils i que aquest infants necessiten una consideració especial.
Valorant degudament la importància de les tradicions i dels valors culturals se cada
poble per a la protecció i el desenvolupament harmoniós de l’infant.
Reconeixent la importància de la cooperació internacional per a millorar les condicions
de vida dels infants a tots els països, i particularment als països en vies de...