0berger Patatabrava
Páginas: 22 (5370 palabras)
Publicado: 10 de noviembre de 2015
CAPÍTOL 2 – La Sociologia com a forma de consciència.
L’objecte d’estudi de la Sociologia és la societat (gran complex de relacions humanes).
L’adjectiu “Social”designa una quantitat d’una interacció, d’una interrelació.
Max Weber: “Una situació social és aquella en la qual les persones orienten recíprocament llurs accions. L’entreteixit de significacions, expectatives i comportament queresulta d’aquesta orientació recíproca constitueix la matèria bàsica de l’anàlisi sociològic.
La perspectiva sociològica suposa un procés de “mirar entre bastidors” a través de les façanes de les estructures socials.
El problema sociològic és sempre el de la comprensió dels fets que s’esdevenen, en termes d’interacció social.
DIMENSIONS DE LA CONSICÈNCIA SOCIOLÒGICA (desemmascarament, lamanca de respecte, la relativització i el motiu cosmopolita).
Existeix uns intenció desemmascaradora.
Per tal de descobrir la dinàmica interna de la societat, moltes vegades el sociòleg haurà de prescindir de les respostes que donarien a les seves preguntes els propis actors socials, i buscar unes explicacions de les quals ells no en són gens conscients.
Aquests planejament de Durkheimqueda incorporat a la perspectiva funcionalista. El funcionalisme analitza la societat a partir del seu funcionament com a sistema (que sovint roman obscur) per aquells mateixos que estan actuant dins del sistema.
El sociòleg Robert Merton va expressar bé aquesta perspectiva a partir de dos conceptes:
Funcions manifestes: funcions conscients i deliberades dels processos socials.
Funcionslatents: funcions inconscients i involuntàries dels processos socials.
La manca de respecte.
A totes les societats occidentals hi podem fer la distinció entre sectors respectables i sectors poc respectables.
El sector oficial i respectable estaria simbòlicament representat per les esglésies, escoles... totes les grans institucions públiques, cíviques.
El sector poc respectable el trobem allà on hiha persones que s’exclouen o que són excloses del món respectable → (zones anomenades pels sociòlegs: ZONES DE TRANSICIÓ).
La consciència sociològica predisposa l’individu a una obertura cap a d’altres mons, diferents del de la respectabilitat de les classes mitges i que aquesta obertura comporta ja en ella mateixa el germen de la no respectabilitat intel·lectual.
El món modern sintonitzamolt bé amb la sociologia, ja que té aquesta tendència relativitzadora.
Al món modern els valors s’han relativitzat, la societat moderna ens assigna una identitat indefinida, insegura i canviant.
Per tant, la nostra època (la moderna) es caracteritza per un fenomen: la alternació.
El motiu cosmopolita.
El cosmopolisme entès com a característica de la cultura humana. L’individu urbà(qualitat d’urbanitat) que vaga pel món en els seus viatges intel·lectuals, que s’estima la seva ciutat, però que se sent bé allà on hi ha altres persones que pensen.
La consciència sociològica comparteix aquest cosmopolisme, ja que la perspectiva sociològica és una perspectiva oberta, panoràmica, emancipadora sobre la vida humana.
CAPÍTOL 3 – Digressió: Alternació i biografia (o, com adquirirun passat prefabricat).
El decurs dels esdeveniments que constitueixen la biografia de cadascú pot estar sotmès a interpretacions alternatives.
En recordar el passat, el reconstruïm d’acord amb les nostres idees presents sobre el que és important i el que no ho és. Això s’anomena percepció selectiva → Això vol dir que en qualsevol situació de tot allò que podríem detectar, només percebem allòque ens interessa d’una forma immediata. Tota la resta, la ignorem:
Quan es tracta del temps present, de tot allò que hem preferit ignorar algú ens pot fer adonar, ens ho pot fer conscient, llavors i segurament admetrem que hi són però que no ens acaben d’interessar.
Quan es tracta del temps passat, allò que hem decidit ignorar ho té molt més difícil per lluitar contra el nostre oblit. Això...
L’objecte d’estudi de la Sociologia és la societat (gran complex de relacions humanes).
L’adjectiu “Social”designa una quantitat d’una interacció, d’una interrelació.
Max Weber: “Una situació social és aquella en la qual les persones orienten recíprocament llurs accions. L’entreteixit de significacions, expectatives i comportament queresulta d’aquesta orientació recíproca constitueix la matèria bàsica de l’anàlisi sociològic.
La perspectiva sociològica suposa un procés de “mirar entre bastidors” a través de les façanes de les estructures socials.
El problema sociològic és sempre el de la comprensió dels fets que s’esdevenen, en termes d’interacció social.
DIMENSIONS DE LA CONSICÈNCIA SOCIOLÒGICA (desemmascarament, lamanca de respecte, la relativització i el motiu cosmopolita).
Existeix uns intenció desemmascaradora.
Per tal de descobrir la dinàmica interna de la societat, moltes vegades el sociòleg haurà de prescindir de les respostes que donarien a les seves preguntes els propis actors socials, i buscar unes explicacions de les quals ells no en són gens conscients.
Aquests planejament de Durkheimqueda incorporat a la perspectiva funcionalista. El funcionalisme analitza la societat a partir del seu funcionament com a sistema (que sovint roman obscur) per aquells mateixos que estan actuant dins del sistema.
El sociòleg Robert Merton va expressar bé aquesta perspectiva a partir de dos conceptes:
Funcions manifestes: funcions conscients i deliberades dels processos socials.
Funcionslatents: funcions inconscients i involuntàries dels processos socials.
La manca de respecte.
A totes les societats occidentals hi podem fer la distinció entre sectors respectables i sectors poc respectables.
El sector oficial i respectable estaria simbòlicament representat per les esglésies, escoles... totes les grans institucions públiques, cíviques.
El sector poc respectable el trobem allà on hiha persones que s’exclouen o que són excloses del món respectable → (zones anomenades pels sociòlegs: ZONES DE TRANSICIÓ).
La consciència sociològica predisposa l’individu a una obertura cap a d’altres mons, diferents del de la respectabilitat de les classes mitges i que aquesta obertura comporta ja en ella mateixa el germen de la no respectabilitat intel·lectual.
El món modern sintonitzamolt bé amb la sociologia, ja que té aquesta tendència relativitzadora.
Al món modern els valors s’han relativitzat, la societat moderna ens assigna una identitat indefinida, insegura i canviant.
Per tant, la nostra època (la moderna) es caracteritza per un fenomen: la alternació.
El motiu cosmopolita.
El cosmopolisme entès com a característica de la cultura humana. L’individu urbà(qualitat d’urbanitat) que vaga pel món en els seus viatges intel·lectuals, que s’estima la seva ciutat, però que se sent bé allà on hi ha altres persones que pensen.
La consciència sociològica comparteix aquest cosmopolisme, ja que la perspectiva sociològica és una perspectiva oberta, panoràmica, emancipadora sobre la vida humana.
CAPÍTOL 3 – Digressió: Alternació i biografia (o, com adquirirun passat prefabricat).
El decurs dels esdeveniments que constitueixen la biografia de cadascú pot estar sotmès a interpretacions alternatives.
En recordar el passat, el reconstruïm d’acord amb les nostres idees presents sobre el que és important i el que no ho és. Això s’anomena percepció selectiva → Això vol dir que en qualsevol situació de tot allò que podríem detectar, només percebem allòque ens interessa d’una forma immediata. Tota la resta, la ignorem:
Quan es tracta del temps present, de tot allò que hem preferit ignorar algú ens pot fer adonar, ens ho pot fer conscient, llavors i segurament admetrem que hi són però que no ens acaben d’interessar.
Quan es tracta del temps passat, allò que hem decidit ignorar ho té molt més difícil per lluitar contra el nostre oblit. Això...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.