0tema 1 La Conducta Antisocial I Delinquent
Páginas: 14 (3364 palabras)
Publicado: 13 de mayo de 2015
Del tema 2 se fara treball teòric, en anglés. Entrega fins al dia de l'examen: 20%
Activitats classe: 10% de la nota.
Examen: 70% Teoria + activitats classe. (tipo test)
TEMA 1: LA CONDUCTA ANTISOCIAL I DELINQÜÈNT: aproximació al seu estudi.
18/09/2013
Assumptes judicials en procés d'instrucció → més fiables.
Jutges magistrats
Jutges magistrats d'instrucció → qui investiga (en termesjurídics, instrueix) Quan es presenta una querella criminal, és la que persona que aporta proves al jutjat d'instrucció. (En general, no cal advocat) Obté proves, ejemple: li demana a la policía judicial que registre. Són la part mediàtica. Ex: Garzón.
Els homicidis no són els delictes més freqüents. Els menys freqüents són per lesions, vs. Llibertat sexual.
Els més freqüents són:
Delictes vs.Patrimoni i ordre → lladres.
Delictes vs. Salud pública → drogues (en menor mesura que l'anterior)
Els que requereixen més recursos per a jutjar-los son els menys freqüents.
Les conductes delictives, poden ser agreujades o atenuades segons les circunstàncies.
La majoría venen en problemes psicològics, tant pels agressors com per part de les víctimes.
Es modifica la circumstancia en funció de lapatología.
Es considera que la responsabilitat de la conducta criminal es diferent de l'acte criminal → ejemple si ha sigut voluntari.
Codi penal:
Poden mostrar alguna anomalía (fa referència a permanència, qualsevol alteració permanent de tipus psíquic [esquizofrènia, RTC, tr. Personalitat]) o alteració (qualsevl trastorn psicopatològic amb una duració menor, que pot arribar a curar-se [trastornmental transitori]) psíquica que poguera dificultar la capacitat de comprensió de l'acte, o..
Dificultat d'actuació segons eixa comprenssió.
Si no altera la capacitat de comprenssió, és a dir, si aquesta està bé, no està fet en contra de la seua voluntat. → Encara que siga esquizofrènic. → per a no ser jutjat com a criminal, s'ha de comprovar la falta de comprenssió de l'acte, és a dir, quesiga involuntari conscientment.
Hi ha més atenuants, no sols la psicopatología. Es pot atenuar o agravar un cas, per exemple, en síndrome de abstinència i si no has utilitzat la droga com a mecanisme intencional per cometre el delicte.
També el grau de relació familiar amb la víctima. És més greu si és família, com per exemple, matar o agredir el meu fill, perquè jo tinc la responsabilitat decuidar-lo.
No ho elimina, pero si ho redueix, agredir a algú perque d'aquesta forma agredeix a un familiar (el meu fill, per exemple).
La major part dels delictes es cometen en plena facultat de comprensió i consciència, i de forma voluntària, i en plena capacitat mental.
En España, el que es considera delicte és la transgressió d'una norma, és a dir, els fets (diferents d'altres països)
Llei delmenor: llei de responsabilitat del menor. Per a jutjar la conducta criminal dels menors de 18 anys.
En España, tenim una de les legislacions més protectores del menor. És per als menor d'edat que han cumplit 1 o varios dels delictes del codi penal.
Una de les raons per a no ser imputable (eludir la responsabilitat), és ser menor d'edat, perque se li aplica la llei del menor davant un tribunal(que depén de la fiscalía del menor). Aquest tribunal disposa d'equips tècnics que s'encarreguen d'aquest menor. (psicòlegs, treballadors socials... que fan les avaluacions i elaboren mesures equivalents a aquests menors, la majoría de les mesures són de seguretat.
A l'any 2000, es crea la llei del menor. Al 2001 es dona un augment d'expedients registrats pero pocs resolts, per el falsejament.Si puc aplicar programes de reinserció, serà més fàcil sociabilitzar-lo de nou, que si l'empresone. Per això, els menors tenen mesures més suaus que els adults, per la possibilitat de facilitar la sociabilització. (el menor és més recuperable).
Hi ha molts més condenats varons que dones.
La població de delinqüents és relativament jove. (+ de 18 a 40 anys; els de 70 anys també va a pressó però...
Activitats classe: 10% de la nota.
Examen: 70% Teoria + activitats classe. (tipo test)
TEMA 1: LA CONDUCTA ANTISOCIAL I DELINQÜÈNT: aproximació al seu estudi.
18/09/2013
Assumptes judicials en procés d'instrucció → més fiables.
Jutges magistrats
Jutges magistrats d'instrucció → qui investiga (en termesjurídics, instrueix) Quan es presenta una querella criminal, és la que persona que aporta proves al jutjat d'instrucció. (En general, no cal advocat) Obté proves, ejemple: li demana a la policía judicial que registre. Són la part mediàtica. Ex: Garzón.
Els homicidis no són els delictes més freqüents. Els menys freqüents són per lesions, vs. Llibertat sexual.
Els més freqüents són:
Delictes vs.Patrimoni i ordre → lladres.
Delictes vs. Salud pública → drogues (en menor mesura que l'anterior)
Els que requereixen més recursos per a jutjar-los son els menys freqüents.
Les conductes delictives, poden ser agreujades o atenuades segons les circunstàncies.
La majoría venen en problemes psicològics, tant pels agressors com per part de les víctimes.
Es modifica la circumstancia en funció de lapatología.
Es considera que la responsabilitat de la conducta criminal es diferent de l'acte criminal → ejemple si ha sigut voluntari.
Codi penal:
Poden mostrar alguna anomalía (fa referència a permanència, qualsevol alteració permanent de tipus psíquic [esquizofrènia, RTC, tr. Personalitat]) o alteració (qualsevl trastorn psicopatològic amb una duració menor, que pot arribar a curar-se [trastornmental transitori]) psíquica que poguera dificultar la capacitat de comprensió de l'acte, o..
Dificultat d'actuació segons eixa comprenssió.
Si no altera la capacitat de comprenssió, és a dir, si aquesta està bé, no està fet en contra de la seua voluntat. → Encara que siga esquizofrènic. → per a no ser jutjat com a criminal, s'ha de comprovar la falta de comprenssió de l'acte, és a dir, quesiga involuntari conscientment.
Hi ha més atenuants, no sols la psicopatología. Es pot atenuar o agravar un cas, per exemple, en síndrome de abstinència i si no has utilitzat la droga com a mecanisme intencional per cometre el delicte.
També el grau de relació familiar amb la víctima. És més greu si és família, com per exemple, matar o agredir el meu fill, perquè jo tinc la responsabilitat decuidar-lo.
No ho elimina, pero si ho redueix, agredir a algú perque d'aquesta forma agredeix a un familiar (el meu fill, per exemple).
La major part dels delictes es cometen en plena facultat de comprensió i consciència, i de forma voluntària, i en plena capacitat mental.
En España, el que es considera delicte és la transgressió d'una norma, és a dir, els fets (diferents d'altres països)
Llei delmenor: llei de responsabilitat del menor. Per a jutjar la conducta criminal dels menors de 18 anys.
En España, tenim una de les legislacions més protectores del menor. És per als menor d'edat que han cumplit 1 o varios dels delictes del codi penal.
Una de les raons per a no ser imputable (eludir la responsabilitat), és ser menor d'edat, perque se li aplica la llei del menor davant un tribunal(que depén de la fiscalía del menor). Aquest tribunal disposa d'equips tècnics que s'encarreguen d'aquest menor. (psicòlegs, treballadors socials... que fan les avaluacions i elaboren mesures equivalents a aquests menors, la majoría de les mesures són de seguretat.
A l'any 2000, es crea la llei del menor. Al 2001 es dona un augment d'expedients registrats pero pocs resolts, per el falsejament.Si puc aplicar programes de reinserció, serà més fàcil sociabilitzar-lo de nou, que si l'empresone. Per això, els menors tenen mesures més suaus que els adults, per la possibilitat de facilitar la sociabilització. (el menor és més recuperable).
Hi ha molts més condenats varons que dones.
La població de delinqüents és relativament jove. (+ de 18 a 40 anys; els de 70 anys també va a pressó però...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.