1ª Guerra Mundial

El pistatxo és un bon cultiu en temps de crisi. El pistatxer és un arbre al que no afecten les gelades, i al fruit li cal un processament mínim. A Espanya són més de 5.000 les hectàrees dedicades a aquest cultiu que té el seu origeAl continent americà arribaria més tard, pràcticament en els anys vint del segle passat, conreant-se des d'aleshores en forma d'explotació agrària a Califòrnia i Xile.Actualment, l'agricultura del pistatxo es concentra a Orient Mitjà (Iran, Turquia i Síria, països d'on és originari), en la conca del Mediterrani (Grècia, Tunísia o Sicília) i a Califòrnia.

En el cas d'Espanya, no hem sigut aliens al seu cultiu, de fet el nostre el país és un dels que més ha notat el seu auge en els últims vint anys. Històricament, el pistatxer va ser introduït a Espanya pelsromans i conreat pels àrabs. En l'Edat Moderna va desaparèixer dels nostres camps i després de la seua reintroducció en els anys vuitanta ha despertat un notable interès en zones de clima continental, fins a convertir-se en un cultiu alternatiu amb un gran potencial econòmic.
La majoria de les plantacions espanyoles són molt joves (tenen menys de dues dècades) i la superfície total de pistatxerss'estima en més de 5.000 ha. Castella-la Manxa és capdavantera amb 4.000 hectàrees plantades, i més de 300 agricultors dedicats. La producció només en aquesta regió aconsegueix el milió de quilos repartits per les províncies de Ciudad Real, Albacete i Toledo. AltresHabitualment, és freqüent trobar al pistatxer juntament amb altres cultius de secà com l'olivera, l'ametler o les vinyes. Respecte alseu hàbitat, és una espècie típica d'estius llargs, càlids i secs, amb una notable resistència a la sequera i que no tolera bé la humitat perllongada en el sòl. A causa de les seues condicions climatològiques s'adapta molt bé al clima del nostre país, i per açò, durant els últims anys, les plantacions de pistatxer a Espanya estan augmentant considerablement.
 
Dos motius que avalen aquest augesense precedents són que existeix una necessitat de cercar cultius alternatius, però també que la demanda del producte en exportació és molt elevada. Pel que sembla, el pistatxo espanyol és de qualitat molt alta, i quasi el 80% del producte s'exporta, la qual cosa fa que econòmicament el seu cultiu siga molt rendible. A més, el preu del seu fruit és molt més elevat que el dels cereals, les ametles,les olives o el raïm.
 
Els nostres cultius i tractaments
En les primeres plantacions espanyoles de pistatxos es van cometre molts errors típics de la introducció de nous cultius. Es van realitzar plantacions sense disposar de la infraestructura bàsica per a fer-ho, a més van fallar alguns aspectes bàsics com la disponibilitat de plantons de qualitat i la manca de coneixements respecte al'adaptació del fruit i els seus problemes de multiplicació. Tot açò va conduir a una certa desil·lusió, però aquests errors han anat corregint-se i en l'actualitat ha millorat molt el nivell tecnològic de les noSi parlem del seu cultiu, el pistatxer és un fruit sec de característiques similars a l'ametler, i per tant fàcilment mecanitzable. L'única diferència és que el processament del fruit requereixmés cura que el de l'ametla i és necessària una economia d'escalada, grans superfícies de terreny o associacions i cooperatives de productors, per a abordar en condicions de competitivitat la producció i el processament del fruit. Per açò, per similitud en diversos factors, la introducció del pistatxo ha sigut més fàcil en zones amb tradició frutícola.
 
Per a assegurar l'èxit d'una plantació depistatxo, és necessari fer una bona elecció de l'emplaçament tenint en compte el tipus de sòl i el clima. Plantar prompte plantons amb pa d'arrels, a final de tardor o principi d'hivern, proporciona una millor brotació de les plantes en el seu primer any de vegetació. És important realitzar una labor preparatòria profunda del terreny i que el sòl estiga totalment net, sense restes d'arrels de...