1 etapa franquisme

TEMA 13 – EL FRANQUISME: LA CONSTRUCCIÓ D’UNA DICTADURA (1939-1959)
0. INTRODUCCIÓ
El franquisme es va iniciar a Catalunya entre la primavera del 1938 (amb l’ocupació de les terres lleidatanes) i l’hivern del 1939 (quan les tropes franquistes van arribar a la frontera pirinenca). Va tenir fi quan el dictador, Francisco Franco, va morir l’any 1975.
Va ser una règim profundament anticatalà.
S’hidistingeixen dues grans etapes:
·1939-1959: Caracteritzada per l’intent d’establir un Estat totalitari inspirat en el feixisme i de portar el país a l’autarquia econòmica. A més, el suport del règim de Franco a les potències feixistes durant la 2ª GM van provocar l’aïllament internacional del franqusisme.
·1959-1975 (T14): El fracàs de la política econòmica (autarquia) i la necessitat dereconeixement internacional van comportar la liberalització de l’economia i l’atenuació del seus trets més clarament feixistes. Això va fer iniciar una nova etapa caracteritzada per un creixement econòmic intens, que no va alterar, però, els principis antidemocràtics del règim.

1. UN RÈGIM DICTATORIAL

1.1 CARACTERÍSTIQUES
-Caràcter antidemocràtic
-Totalitarisme: dictadura inspirada en el règimfeixista alemany i italià. Es va suprimir la constitució del 1931; es va clausurar el parlament; es van clausurar tots els partits polítics i sindicats, només es va permetre l’existència d’un partit únic i d’un sindicat únic oficial.
-Cabdillisme: Franco: concentració de tots els poder en la seva persona; cap de l’Estat, de l’exèrcit i de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS (l’únicpartit).
-Unitarisme i centralisme de l’Estat: Es van suprimir els estatus d’autonomia i es va fomentar l’espanyolització de la població.
-Repressió de l’oposició: Es va crear un aparell legislatiu i institucional encarregat d’eliminar els opositors, atemorir els possibles dissidents i combatre qualsevol manifestació.
-Control dels mitjans de comunicació: Hi havia una forta censura i eren utilitzatscom a aparell de propaganda franquista.

1.2 ELS PILARS DEL RÈGIM
-Exèrcit: Suport més destacat del règim, que va participar activament en el poder (una bona part dels ministres i governadors eren militars)
-Falange Española Tradicionalista y de las JONS: Encarregada de proveir el règim de bases ideològiques i de controlar els mitjans de comunicació.
Per a procurar el suport social al règim, elpartit va constituir algunes organitzacions de masses (Frente de Juventudes, Sección Femenina, Sindicat Español Universitario i Central Nacional Sindicalista).
-Església Catòlica: El règim es definia com un “Estat confessional catòlic”, per això l’Església va tenir un paper destacat en la construcció d’aquest.
Va proclamar el caràcter de “croada” (qui mort per la guerra té accés directe al cel) i acanvi d’això va obtenir un finançament públic molt generós i el predomini de la moral i dels valors catòlics en la societat espanyola.

1.3 ELS SUPORTS SOCIALS
Hi havia tres actituds davant el franquisme:
-Suport:
Elits econòmiques i socials (perquè amb el franquisme van recuperar el seu poder econòmic, social i polític que havien perdut durant la 2ª República).
Petits i mitjans propietarisagrícoles que havien fet costat a la insurrecció.
-Passivitat:
Les classes mitjanes (Ideològica i políticament rebutjaven el règim, però el trauma de la guerra les va convertir en passives i apolítiques).
-Resistència:
Els sectors populars eren els màxims opositors del règim, atès que es consideraven els perdedors de la Guerra Civil. Però la repressió, la por i la misèria va dur a la major partd’aquest sector a la passivitat política i al silenci.
Tot i això, els treballadors van ser els primers grans opositors al règim i van protagonitzar les primeres mobilitzacions.

1.4 ELS FRANQUISTES CATALANS
La Catalunya franquista estava integrada per industrials, propietaris agraris, grans comerciants i financers.
La militància catalana de Falange no era gaire abundant i estava formada pels...