1. Una Economia Agrícola I Senyorial

1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL

1.1 La propietat de la terra.- L’agricultura era la font de riquesa més important. Només una petita part de les terres es podien considerar de propietat privada. Les altres eren vinculades a un títol nobiliari, a l'Església, a un municipi o a la Corona. El conjunt de terres en mans d'un senyor rebia el nom de senyoria territorial amb una reserva senyorial,formada per les terres més productives, mentre la resta del territori estava dividida en parcel·les anomenades masos en usdefruit a homes lliures canvi de pagar un cens, o bé a serfs que havien de pagar prestacions, tant en forma de productes com de feina.

1.2 Els drets senyorials.- Els llauradors havien de fer una sèrie de prestacions personals a la reserva senyorial i també havien de donarun tant per cent de la collita de les terres que treballaven, a més d’unes taxes per l’ús dels monopolis senyorials (molins, ferreries, etc.) i per l'explotació dels boscos i rius. El senyor gaudia de jurisdicció que incloïa també les terres de propietaris lliures o alodials (senyoria jurisdiccional). El senyor exercia les regalies que li atorgaven funcions militars, de justícia, fiscals i degovern, des de fer la guerra o encunyar moneda fins jutjar les persones dels seus dominis i transeünts. També treia profit de la senyoria jurisdiccional a través dels drets de pas, peatges de ponts i camins, de circulació de mercaderies i permisos de mercat. A més, els llauradors havien de pagar el delme a l’Església que consistia en donar la dècima part de les collites.

1.3 Una produccióinsuficient.- L'agricultura de subsistència era una activitat tradicional amb baixa productivitat, dedicada al policonreu de cereals per garantir l’autoconsum. Hi havia cultius en camps oberts (openfields) on es practicava el guaret (deixant de conrear una part de la terra), mentre les terres comunals es dedicaven a boscos i pastures. La producció ramadera també era insuficient, ja que la producció decarn i llet resultava molt reduïda i la població acabava alimentant-se a base de cereals per patir, periòdicament, crisis de subsistència quan hi havia males collites que provocaven escassetat, fam, desnutrició i, sovint, desembocaven en revoltes o rebomboris del pa quan es generalitzaven les malalties i augmentava la mortalitat.

1.4 Una població estancada.- La dinàmica de la població del'Antic Règim es correspon amb l'anomenat cicle demogràfic antic, caracteritzat per unes taxes de natalitat i de mortalitat molt elevades, una esperança de vida baixa i crisis demogràfiques periòdiques que consolidaren l’estancament demogràfic.

1.5 La indústria tradicional i les manufactures.- Al camp es produïa tot en l’àmbit familiar, mentre la producció artesana es concentrava a les ciutats,controlada pels gremis que decidien el volum de producció, les tècniques a seguir i els preus de venda. Per tal d’evitar el control gremial, els comerciants i artesans distribuïen primeres matèries i instruments de treball per facilitar el treball industrial domèstic que després s’encarregaven de comercialitzar. També es difongueren les manufactures a partir del segle XVIII, uns establimentssubvencionats, impulsats per l’Estat o d’iniciativa privada, que concentraven un nombre elevat de treballadors sota un mateix sostre, és a dir, el precedent de les fàbriques modernes.

1.6 La limitació de la capacitat de transport.- A l'Antic Règim, la xarxa de comunicacions era pobra i els mitjans de transport rudimentaris. Només els camins reials es conservaven en bon estat. Els vehicles mésutilitzats eren el carro i la diligència, amb velocitat molt baixa i capacitat de càrrega reduïda. També s’usava el transport fluvial (Anglaterra, França) i la navegació marítima amb més capacitat de càrrega, però amb una escassa velocitat condicionada per la força del vent.

1.7 Comerç interior i comerç colonial.- Els escassos excedents i un sistema deficient de transports donaven com a resultat un...