1


1.4.- Resolució de conflictes
Quan es tracta de manera desigual dues persones, és fàcil que es produeixi un conflicte. El fet que dues persones siguin diferents (tant si són dos homes, dues dones com un home i una dona) també pot generar un conflicte.
Els conflictes en si no són bons ni dolents; fins i tot sovint són inevitables i necessaris. El més important és ser conscient que elsconflictes són necessaris per al creixement i la maduració de les persones i els grups. Per tant, cal veure'ls de manera positiva, com una oportunitat per prendre consciència i canviar en positiu.
Cal resoldre els conflictes aconseguint que cadascuna de les parts millori. Tanmateix, això no sempre és possible, perquè hi ha conflictes que no tenen una solució immediata. En aquest cas, l'objectiu no és laresolució dels conflictes, sinó la regulació, ja que permet viure'ls de la manera més constructiva possible.
Per resoldre conflictes podem fer servir diversos recursos, com per exemple l’empatia, la sinceritat i el pacte o negociació. L'empatia consisteix a entendre el punt de vista dels altres encara que no hi estiguin d’acord. Quan hi ha un conflicte és bo analitzar-lo des del punt de vista del’altre i plantejar-se què pensa, per què actua d’una manera determinada, quins beneficis busca, quins sentiments té, etc. Aquesta anàlisi ens permet obrir una nova porta a la visió que tenim de l’altra persona, ja que habitualment estem centrats només en el nostre punt de vista i ignorem la resta.
Una altra tècnica que podem fer servir és indicar clarament a l’altra persona el que pensem, el queopinem, com ens fa sentir el conflicte i manifestar clarament els nostres desigs, sense jutjar ni exigir. Es tracta simplement de manifestar la nostra posició i proposar una solució sense amenaces, agressions ni xantatges emocionals.
El pacte o la negociació sempre implica que les dues parts cedeixin en els seves pretensions, però per a això cal que cada part consideri que la seva cessió ésjusta. Si una part no cedeix no es tracta d’una negociació, sinó d’una imposició. La negociació no implica que cada part cedeixi el 50%, sinó només allò que es consideri més just i viable per arribar a una solució.
En els conflictes que es creen per la discriminació de gènere aquestes tres tècniques són molt útils.

Llegeix el text i fes el mapa mental
ACTIVITATS
1.- Respon aquest test
1. Et costaveure les coses des del punt de vista deis altres?
a. Tens poques dificultats per posar-te en el lloc deis altres.
b. No et planteges mirar de veure les coses des del punt de vista deis altres.
c. Només ho aconsegueixes quan és un punt de vista molt semblant al teu.
2. Quina actitud tens quan els que t'envolten tenen problemes?
a. Indiferència, cadascú ha de resoldre els seus propis problemes.b. T'envaeix una gran preocupació i fas tot el que pots per ajudar-los.
c. Et fan llàstima, però te n'intentes allunyar perquè els problemes no t'afectin a tu també.
3. Els teus amics o amigues et venen a explicar els seus sentiments?
a. Alguns amics/amigues molt íntims, però molt esporàdicament,
b. Els teus amics/amigues no acostumen a parlar d'intimitats i sentiments amb tu.
c. Sí,habitualment.
4. Quan t'expliquen alguna cosa personal, ets capar de sentir el que sent la persona que t'ho explica?
a. Et costa descobrir que sent I ‘altra persona.
b. T'és molt fàcil posar-te al lloc deis altres.
c. Només ets capar d'aconseguir-ho si has tingut alguna experiència semblant.
5. Com actues si un amic o amiga teva fa alguna cosa que creus que és criticable?
a. Esperes el momentadequat i intentes fer-li una crítica constructiva.
b. Ràpidament li fas una crítica del que fa.
c. Cadascú es responsable deis seus actes i ningú no s'hi ha de ficar.
6. Acostumes a ser conscient de I ‘efecte que té la teva conducta en els altres?
a. L'efecte que tingui la teva conducta no t'interessa en absolut.
b. Tens facilitat per percebre si el teu comportament és molest o agradable.
c....