1

La Restauració durant el regnat d’Alfons XII i la Regència
de Maria Cristina (1875-1902)
El sistema canovista. La Constitució de 1876 i el torn de partits
El sistema polític de la Restauració està lligat
a la figura d’Antonio Cánovas del Castillo. Antic
ministre de la Unió Liberal:
1) el seu pensament polític va ser reaccionari i
antidemocràtic
2) va ser contrari al sufragi universal
3) va ser unpolític pragmàtic i realista que va buscar
el consens entre les forces liberals en les quals es va cimentar el
règim de la Restauració

Després de ser l’artífex de la tornada al tron
dels Borbó i configurar-se com la gran figura política
del nou règim, va ser assassinat el 1897 per
l’anarquista Michelle Angiolillo.

Cánovas:
1) partidari de mantenir els Borbó i el vell sistema
liberalantidemocràtic basat en el sufragi censitari
2) defensava la idea de la sobirania compartida pel Rei
i les Corts, en un punt intermedi entre l’Antic Règim i la
monarquia democràtica de 1869

També era conscient que calia renovar el
programa dels moderats. Novetats que va proposar:
1) Alfons XII havia de reemplaçar a la impopular Isabel
II. Cánovas aconseguí que la reina renunciés al tron (1870)
2) caliaacabar amb les contínues intervencions de
l’exèrcit, font contínua d’inestabilitat política
3) calia crear un sistema bipartidista basat en dos partits
que pacíficament s’anessin alternant en el poder. Aquests dos
partits serien el que ell va crear, el Partit Conservador (que havia
de substituir a l’esgotat Partit Moderat) i el Partit Liberal, dirigit
per l’antic progressista Práxedes Mateo Sagasta,que seria l’hereu
dels ideals de 1869 adaptats als límits del sistema canovista

La Constitució de 1876
El règim de la Restauració
es va dotar d’una nova Constitució
(hereva de la moderada de 1845).
Es van reunir unes Corts
Constituents
amb
majoria
canovista. En elles es va aprovar un
avantprojecte redactat per Alonso
Martínez, encara que el veritable
inspirador va ser Cánovas.
PrincipalsConstitució:

trets

de

la

1) sobirania compartida per les
Corts i el Rei: negació de la idea de
sobirania nacional

Maria Cristina jurant la Constitució de 1876

2) Corts bicamerals:
a) Congrés triat
b) Senat en el qual es representen
les classes poderoses del país:
b.1.) senadors “de dret propi”:
Grans d’Espanya i jerarquies eclesiàstiques i
militars
b.2.)
senadors
“vitalicis”,
nomenats pel rei
b.3.)senadors triats per sufragi
censitari entre els majors contribuents

3) enfortiment del poder de la Corona que es va constituir com a
eix de l’Estat:
3.1. poder executiu: designació dels ministres i comandament de
l’exèrcit
3.2. poder legislatiu compartit amb les Corts:
a) dret de veto sobre les lleis aprovades per les Corts
b) poder de convocar, suspendre o dissoldre les Corts
c) reconeixementteòric de drets i llibertats, que en la
pràctica van ser limitats o ajornats durant els governs de Cánovas
d) no s’especifica el tipus de sufragi per triar el Congrés.
Posteriorment, sota el govern del Partit Conservador es va aprovar la Llei Electoral de
1878 que establia el vot censitari limitat als majors contribuents
e) retallada de la llibertat religiosa. La religió catòlica és
declaradaoficial de l’Estat

El regnat d’Alfons XII (1875-1885): el torn de partits
Cánovas va dissenyar un sistema basat en el torn
pacífic de dos partits en el poder:
1) el Partit Conservador (dirigit per Cánovas)
2) el Partit Liberal (liderat per Sagasta), al que s’uniran
progressistes i demòcrates del Sexenni. Sagasta parlava com un
progressista, però actuava d’una manera moderada i pragmàtica

El sistemade torn va tenir la virtut de garantir
l’alternança pacífica en el poder, posant fi a
l’intervencionisme militar (pronunciamientos).
El torn va ser un artifici polític, destinat a
mantenir allunyats del poder a les forces que quedaven
fora del sistema canovista:
1) les forces d’esquerra
2) el moviment obrer
3) els regionalismes-nacionalismes

El torn en el poder no era
l’expressió de la...