1800-1823

TEMA 1: 1800-1823
1. CARLES IV
Durant l’inici de l’Edat Contemporània, entre finals del s. XVIII i els primers anys del segle XIX, a Europa van estar marcats per la política, més exactament per la Revolució Francesa (1789). Durant estos anys a Espanya regnava Carles IV, de la dinastia borbònica però el seu regnat es veure afectat pels fets revolucionaris. Tot i que els primers consellers delrei eren il·lustats, partidaris de les idees de la Il·lustració que va ser un moviment cultural i polític del segle XVII on defensaven la raó, la ciència i l’educació com a pogrés,i per tant simpatitzaven per a posar a la societat estamental i desglossar els tres grans estaments i els privilegis del clergat i de la noblesa, no qüestionaven gens l’absolutisme de la monarquia, és a dir, el fet quegovernés el monarca. L’execució a la guillotina del rei francès Lluis XVI, l’any 1783 va transformar la desconfiança en hostilitat oberta i Carles IV va declarar la guerra a la República francesa, com van fer la majoria de les monarquies europees.
a. Godoy
b. Guerra Gran
El conflicte entre Espanya i França es va localitzar només en certs territoris catalans com la Cerdanya, el Roselló, la Vald’Aran i l’Empordà, on es va conèixer com la Gerra Gran (1793-1795). L’èxercit enviat pel primer ministre de Carles IV, és a dir, Manuel de Godoy, contra els francesos va ser derrotat; això va provocar la creació a Girona d’una Junta que va organitzar, finançar i dirigir amb recursos catalans la contraofensiva espanyola durant la resta del conflicte. Finalment la pau de Basilea, l’any 1795, va posarfi a la guerra i va donar pas a un període de tretze anys de pau i d’acords entre els francesos i els espanyols.
2. GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA O DEL FRANCÈS
Godoy i Napoleó van acordar signar el tractat de Fontainebleau al 1807, on el principal objectiu era repartir-se Portugal i les seves extenses possesions ultramarines.
Per a començar amb la conquesta van enviar nombrosos contingents detropes franceses als Pirineus però Napoleó no pretenia només ocupar Portugal, sinó tota la península Ibèrica, a fi d’establir-hi un regne titella al capdavant encapçalat pel seu germà Josep Bonaparte. L’estratègia politicomilitar de Napoleó va consistir a controlar quatre punts bàsics de la Península que eren Madrid, Barcelona, Cadis i Lisboa, i cap allí van partir diferents contingents de l’exèrcitfrancès. Davant les intencions invasores de Napoleó, Godoy va decidir convèncer a la família reial per a que es traslladés a Sevilla per fugir cap Amèrica si calia. Això per una pert de la Cort va ser considerat ofensiu i el març de 1808 va provocar un motí a Aranjuez, aquest mostrava la decadència i la debilitat de la monarquia espanyola i estava guiat pel príncep Ferran que el 19 de març de 1808va aconseguir el tron, per tant, ara teniem que el pare i el fill disputaven el poder, i davant d’esta situació Napoleó va convocar a Carles IV i Ferran VII a Baiona i els va forçar per a abdicar i posar al capdavant al seu germà. Així va ser i uns mesos més tard Napoleó proclamava Josep I, rei legítim d’Espanya. Josep I va ser rebut gratificadament pel poble i va veure durant els seus sis anysde regnat el suport dels afrancesats. Però com sempre passa, hi havia un altra part de la població que no estava d’acord i el 2 de maig de 1808 van organitzar un aixecament popular a Madrid que es va anar estenent ràpidament i es van anar constituint en tots els territoris i ciutats d’Espanya unes Juntes integrades per persones que provenien de municipis diversos. Paral·lelament una part del’exèrcit espanyol es va reorganitzar per a enfrontar-se a les tropes franceses i molts oficials van formar partides guerrilleres que atacaven la rereguarda de les columnes militars invasores. D’aquesta manera s’iniciava la guerra de la Independència que a Catalunya es va dir guerra del Francès i va durar fins al 1814, any en que també va derrotar l’Imperi napoleònic a Europa. En aquest conflicte va...