4 Funcic3b3 De Lobra Dart

FUNCIONS DE L’ART I PAPER DE
L’ARTISTA EN LA SOCIETAT

A més del concepte d'art, un
dels temes preliminars abans
d'abordar l'estudi de les formes
artístiques, és la funció de l'art,
el ¿per a què? de l'obra d'art i el
paper social de l'artista al llarg
del temps.

LA CONSIDERACIÓ SOCIAL DE
L’ARTISTA AL LLARG DE LA
HISTÒRIA
La tasca artística era
considerada, tant en
l'Antiguitat com en l'EdatMitjana com una ACTIVITAT
ARTESANAL, els seus autors
no tenien rellevància social.

Renaixeme
nt
Barroc
(s. XV-XVIII)
Reconeixement del
caràcter intel·lectual
de l'activitat artística.
Consolidació de la
figura del “Artista”.

Al llarg de la Història es donen tres situacions entre estètica i funció:
1r.- D'oposició total entre la bellesa i la funció. En alguns
teòrics de l'antiguitat, lainutilitat era premissa de
bellesa.
2n.- De compaginació: bellesa i funcionalitat són conceptes
diferents però compaginables. La bellesa és quelcom afegit a
la funcionalitat.
3r.- D'identificació: bellesa i funció s'unifiquen. En aquest cas
la bellesa no és un problema d'aplicació sinó d'implicació.

LA OBRA D’ART:
VALOR ESTÈTIC I
VALOR FUNCIONAL

A cada canvi tècnic
correspondrà un avanç
històric i alseu torn
innovacions en les
formes artístiques i en la
relació de l'artista amb la
societat.

COMUNITATS PALEOLÍTIQUES
CARÀCTER

MAGICORELIGIÓS de les
pintures prehistòriques la finalitat del qual era
atraure la caça.
L'ARTISTA

tindria un paper de XAMAN DE
L'HORDA (homo religiosus).
La

forma seguix a la funció. Bellesa no
intencionada.

Aquest caràcter magicoreligiós ha
estat associat al'art fins als inicis
de la modernitat, ja que les
institucions religioses han tingut un
paper determinant en la creació
artística al llarg de la història.
Ha sigut, a més, un element comú a
totes les civilitzacions.

NEOLÍTIC
Amb

la Revolució agrícola es produïx la
sedentarització de l'home, la divisió del treball,
l'aparició de l'oci i una major complexitat del
pensament.
Contínua

la FUNCIÓUTILITÀRIA DE L'ART.
Al

MAGICORELIGIOSA

xaman el substituïx l'ARTISTA-ARTESÀ. Esta
nova societat donarà lloc a l'aparició d'arts menors
(terrisseria, cistelleria), que seran l'embrió de l'art
popular.

CROMLECH DE STONEHENGE

Finalitat discutida encara que pareixen tindre
funcions astronòmiques o de culte astral

PRIMERES SOCIETATS URBANES
L'ARTISTA-ARTESÀ

era un ésser anònim
al servei de lescastes privilegiades (nobles i
sacerdots).
FUNCIÓ

RELIGIOSA DE L'ART,
d'exaltació del poder de reis i faraons en una
SOCIETAT TEOCÉNTRICA.

RELLEUS ASSIRIS

EGIPTO

ASSÍRIA

MÓN ANTIC: GRÈCIA
El

desenvolupament comercial va comportar l'aparició
d'una burgesia mercantil que fa sorgir nous valors:
l'individu té pes en la societat: CULTURA
ANTROPOCÈNTRICA. 
ANTROPOCENTRISME

SOCIAL DEL'ARTISTA

+ DEMOCRÀCIA = VALOR

Unit

a aquest caràcter antropocèntric comença a tindre
importància EL CONCEPTE DE BELLESA
LA

FUNCIÓ DE L'ART ÉS RELIGIOSA-MITOLÒGICA
+ EXALTACIÓ DE LA POLIS: ART DE PROPAGANDA.

L'artista adquirix prestigi social.
EL PARTENÓ manat construir per Pèricles als arquitectes
Ictinos i Calícrates. La decoració escultòrica va ser realitzada per
Fídies.

LA ACRÓPOLIS,SÍMBOLO DE LA
POLIS ATENIENSE

EVOLUCIÓ
DEL CÀNON

Unit al
concepte de
bellesa està la
búsqueda de
proporcions
LISIPO:
ideals

Del Doríforo de Policleto

a

l'Apoxiomeno de Lisip

FRONTÓ OCCIDENTAL DEL
PARTENÓ (SEGLE V a.C.)
Comença a tenir importància el
concepte de bellesa

FÍDIES

MÓN ANTIC: ROMA
Cultura

teocèntrica que rendix culte a
l'emperador i als déus. L'art té una FUNCIÓ
DE PROPAGANDAPOLÍTICA
ART UTILITARI al servei del sistema
polític.
També representa IDEALS ESTÈTICS
ARTISTA ANÒNIM al servei de l'Estat

PONT DU GARD

PATRICI
BARBERINI

Artista
anònim

Art amb
funció de
propagan
da política
o social al
servei
dels grups
dominant
s

OCTAVI AUGUST

ARC DE
CONSTANTÍ

Cultura teocèntrica
que rendix culte a
l'emperador i
mostra a través
dels seus
monuments
commemoratius
els...