Adaptacions A L'Exercisi I A L'Entrenament

Fisiologia Muscular i Metabolisme

p.29

4. ADAPTACIONS A L’EXERCICI i L’ENTRENAMENT
La pràctica d’activitat física provoca canvis i adaptacions en l’organisme.
En aquest capítol comentarem breument les adaptacions que tenen lloc en relació amb el
sistema muscular i els paràmetres metabòlics.
Distingirem dos tipus d’adaptacions:
• Adaptacions agudes
· Són adaptacions puntuals.
· Esprodueixen durant la pròpia AF i desapareixen en finalitzar la mateixa (o un breu
temps després).
· També ens podem referir a elles com “adaptacions a l’exercici”.
• Adaptacions cròniques
· Són adaptacions que es mantenen durant un temps perllongat.
· Es produeixen com a conseqüència de la pràctica continuada d AF.
· També ens podem referir a elles com “adaptacions a l’entrenament”.

AFAgudes
(exercici)

Sistema
muscular
Adaptacions
Organisme
Paràmetres
metabòlics

Cròniques
(entrenament)

4.1. ADAPTACIONS MUSCULARS
4.1.1. ADAPTACIONS AGUDES (EXERCICI)
Canvis i modificacions del sistema muscular derivades de les particularitats i requeriments
dels processos implicats en l’activitat muscular.
• Modificacions de les concentracions musculars de diferents substàncies imetabòlits
(substrats energètics; productes de desfet).
• Modificacions transitòries del volum muscular.
· Augment del volum muscular.
· Degut principalment a l’increment de la presència de líquids (major irrigació sanguínia).
· Es coneix amb el nom de “hipertròfia transitòria”.

4.1.2. ADAPTACIONS CRÒNIQUES (ENTRENAMENT)
Les adaptacions cròniques (adaptacions a llarg termini) que produeixla pràctica continuada
de AF (entrenament) no són sempre les mateixes, sinó que depenen del tipus de AF (tipus
d’entrenament) realitzada.
Els efectes d’un entrenament de tipus aeròbic (resistència) són diferents que els d’un
entrenament de tipus anaeròbic (força o potència).
Millor aprofitament energètic
• Increment de les reserves musculars de substrats energètics.
· ATP, PC, Glucògen,Triglicèrids, etc.

Fisiologia Muscular i Metabolisme

p.30

• Increment de substàncies facilitadores dels processos energètics.
· Proteïnes transportadores, enzims responsables del metabolisme, sistemes de neteja
dels productes de desfet, etc.
• Increment de la densitat mitocondrial.
Modificacions del volum muscular
• Hipertròfia (crònica)
· Augment del diàmetre de les fibres musculars(increment de la mida i quantitat de
miofibrilles).
· Increment de la capilarització.
· Augment del volum global del component conjuntiu.
Hiperplàsia
· Increment del nombre de fibres musculars.
· No s’ha pogut demostrar que sigui possible en humans (tot i que alguns estudis
mostren indicis d’aquesta possibilitat).
Atròfia
· Disminució del volum global del múscul.
· Pot tenir diferentscauses: sedentarisme excessiu; envelliment; immobilitat
articular; lesions nervioses.

4.2. ADAPTACIONS DELS PARÀMETRES METABÒLICS
4.2.1. ADAPTACIONS AGUDES (EXERCICI)
VO2 – AF intensitat estable
La pràctica de AF implica un increment dels valors de VO2.
En activitats amb intensitat estable i submàxima, es poden observar tres fases en l’evolució
del VO2.
• Fase d’adaptació
· Augmentprogressiu del VO2 fins assolir els requeriments de l’activitat.
• Fase d’estat estable (“steady state”)
· Estabilització del VO2 quan és suficient per cobrir els requeriments de l’activitat.
· Ens indica el VO2 propi de l’activitat (intensitat de treball).
• Fase de recuperació
· Un cop finalitzada l’activitat.
· Tornada progressiva del VO2 als valors de repòs.

Fisiologia Muscular iMetabolisme

p.31

La durada de la fase d’estat estable depèn del temps d’activitat.
• Quant més elevada sigui la intensitat, menys temps es podrà mantenir i, per tant, més
curta serà la fase d’estat estable.
• En activitats de curta durada i d’intensitat molt elevada, pot no produir-se la fase d’estat
estable. Es passaria directament de la fase d’adaptació a la fase de recuperació.

Dèficit...