Adquisici De Propietats Gustatives Per Part De Les Olors

Adquisició de propietats gustatives per part de les olors 
 
Álvaro Cardiel, Júlia Corrons i Jonay Lorenzo 
 
Universitat de Barcelona 
 
L’objectiu d’aquesta investigació és obtenir una atribució gustativa en una olor. Igual que es 
formen associacions sabor­sabor, existeix evidència que també podem formar associacions olor­sabor. D’una banda, s’intentarà obtenir una associació olor­sabor i si un cop formada 
altera les sensacions dels altres sabors bàsics. 
Per tal de realitzar l’experiment, s’utilitzarà un disseny intra­subjecte. Cada participant rebrà 
una presentació de dues olors (vinagre i mel) i haurà d’indicar les sensacions gustatives que li 
provoquen respecte als quatre sabors bàsics (àcid, amarg, salat i dolç). Posteriorment, una de les olors (vinagre) s’aparellarà amb aigua dolça i l’altra olor (mel) amb aigua salada. Després 
de diversos assaigs de condicionament es tornaran a presentar les olors soles i es demanarà per 
les quatre sensacions gustatives. 
Els participants seran 8 persones d’edats diferents i d’ambdós sexes. 
En el cas de que es produeixi l’associació olor­sabor, l’olor aparellada amb l’aigua dolça serà valorada com a més dolça que a la línia base, mentre que l’olor aparellada amb l’aigua salada 
serà valorada com a més salada que a la línia base. Pel que fa a les altres sensacions gustatives 
s’espera que a l’incrementar la sensació de dolçor disminueixin les altres sensacions 
gustatives, especialment la salabror i l’amargor. D’altra banda, a l’incrementar la sensació de 
salat, probablement disminueixi la sensació de dolçor. 

 
 
 El condicionament sabor­sabor es refereix a una situació en la qual repetits 
aparellaments d’un sabor neutre (estímul condicionat; EC) amb un segon sabor que ja té 
un significat motivacional (estímul incondicionat; EI) condueix a algun tipus de canvi 
en la resposta al EC quan aquest es presenta sol. En els estudis d’animals, el paradigma 
més utilitzat és el que aparella un sabor neutre amb un EI dolç, normalment sacarosa o sacarina (Capaldi et al., 1994; Fanselow & Birk, 1982; Harris et al., 2000; Holder, 1991; 
Holman, 1975; Myers & Hall, 1998; Warwick & Weingarten, 1996). El resultat usual 
d’aquests estudis és un augment de la preferència pel sabor aparellat amb la sacarosa en 
relació a un sabor control aparellat amb aigua. Així doncs, en els animals, el condicionament sabor­sabor amb un EI dolç produeix canvis importats en la resposta 
hedònica al EC quan es presenta sol. 
En estudis d’humans, els aparellaments sabor­sabor també poden resultar en canvis 
hedònics. D’aquesta manera, repetits aparellaments d’un sabor neutre (EC) amb un EI 
aversiu han resultat en una reducció de la preferència per l’EC sol (Baeyens et al., 1996, 1995; Baeyens et al., 1990). No obstant això, tot i que un repetit aparellament de l’EC 
amb un EI aversiu resulta en una disminució real en la preferècia/gust, els aparellaments 
equivalents d’un sabor neutre (EC) amb un EI positiu (sacarosa) han estat menys 
consistents. Només un estudi ha trobat evidència de la preferència adquirida per un 
sabor (Zellner et al., 1983) i, per contra, un estudi més recent no ha trobat efectes significatius del fet d’aparellar amb sacarosa (Baeyens et al., 1990). 
Una variació recent del paradigma de condicionament sabor­sabor ha sigut l’associació 
específica d’una olor innovadora (EC) amb un EI gustatiu, més comunament amb el 
sabor dolç de la sacarosa (Stevenson et al., 1995, 1998, 2000). En aquests estudis, els 
participants avaluaven les olors en termes de les propietats gustatives en un test ortonasal (ensumar), el qual era després seguit per una experiència repetida de la 
mateixa olor experimentada retronasalment en combinació amb un EI gustatiu durant les 
sessions d’entrenament en les quals els estímuls testas eren experimentats oralment. A 
continuació, la olor era reavaluada ortonasalment en un test de post­condicionament. La ...