ahir josep carner
Páginas: 3 (662 palabras)
Publicado: 23 de noviembre de 2014
De figures retòriques hi ha un paral·lelisme en el primer i segon vers de la primera estrofa i el tercer i quart vers de la cinquena estrofa (Menta, farigola, ruda i romaní), una enumeració en elsmateixos versos i estrofes que el paral·lelisme (Menta, farigola, ruda i romaní) i una comparació en el tercer i quart vers de la primera estrofa (Una vella, vella com un pergamí), que amb aquestacomparació ens vol comparar l’edat de la senyora amb els anys que existeix el pergamí.
El tòpic literari que apareix en aquest poema és el tempus fugit, que el temps passa irremeiablement. Ens parla dela vida i del pas del temps.
El significat de “Menta, farigola, ruda i romaní ” és que aquestes herbes aromàtiques li recordar el seu passat, són l’element que la transporten a recordar el seuantic amor.
En el llibre al qual pertany aquest poema, es fa una comparació en cada poema: una fruita amb una etapa de la vida. En aquest és la poma, que pertany a la tardor, és a dir, parlaríem dela vellesa. En Lamon diu que la seva dona és la poma escollida: la persona amb la que ell va decidir casar-se i viure la seva vida. No li importa fer-se vell si ella està al seu costat i està satisfetamb la tria que va fer fa anys.
El poema fa un recompte de totes les afeccions que comporta fer-se vell. El tema principal és el pas del temps i el poc que falta perquè arribi la mort, com atòpics, el tempus fugit i el memento mori, aquest últim al vers dos de l’estrofa cinc, que parla de la mort.
Vocabulari:
Péixer: donar d’aliment algú (nen, persona gran,...).
Balbs: que executa ambdificultat els moviments, en el poema; que li costa caminar.
Anàlisi formal:
La mètrica del poema és de cinc estrofes i cada estrofa té quatre versos. És d’art major (entre 12 – 13 síl·labes),consonat i encadenada en les estrofes 1,2,4 i 5. L’estrofa 4 té rima encreuada. (ABAB – CDCD – EFFE – GHGH - IJIJ).
De figures retòriques hi ha una anàfora, repeticions d’una vocal a inici de...
El tòpic literari que apareix en aquest poema és el tempus fugit, que el temps passa irremeiablement. Ens parla dela vida i del pas del temps.
El significat de “Menta, farigola, ruda i romaní ” és que aquestes herbes aromàtiques li recordar el seu passat, són l’element que la transporten a recordar el seuantic amor.
En el llibre al qual pertany aquest poema, es fa una comparació en cada poema: una fruita amb una etapa de la vida. En aquest és la poma, que pertany a la tardor, és a dir, parlaríem dela vellesa. En Lamon diu que la seva dona és la poma escollida: la persona amb la que ell va decidir casar-se i viure la seva vida. No li importa fer-se vell si ella està al seu costat i està satisfetamb la tria que va fer fa anys.
El poema fa un recompte de totes les afeccions que comporta fer-se vell. El tema principal és el pas del temps i el poc que falta perquè arribi la mort, com atòpics, el tempus fugit i el memento mori, aquest últim al vers dos de l’estrofa cinc, que parla de la mort.
Vocabulari:
Péixer: donar d’aliment algú (nen, persona gran,...).
Balbs: que executa ambdificultat els moviments, en el poema; que li costa caminar.
Anàlisi formal:
La mètrica del poema és de cinc estrofes i cada estrofa té quatre versos. És d’art major (entre 12 – 13 síl·labes),consonat i encadenada en les estrofes 1,2,4 i 5. L’estrofa 4 té rima encreuada. (ABAB – CDCD – EFFE – GHGH - IJIJ).
De figures retòriques hi ha una anàfora, repeticions d’una vocal a inici de...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.