Josep Carner

Josep Carner va néixer a Barcelona al 1884 i morí a Brussel•les, l’any 1970. Era descendent de una família burgesa petita.
Ja amb dotze anys (equivaldria ara a un nen que curses sisè de primària oprimer d’ESO) publicà els primers escrits a la revista L’Aureneta, on es va donar a conèixer com a escriptor jove (precoç).
El 1897 entrà a la Universitat de Barcelona, on va descobrí elcatalanisme polític, i es llicencià en Dret i Filosofia. En aquesta etapa col•labora a les revistes "Montserrat" i "L'Atlàntida", entre d'altres. Dirigí de fet "Catalunya2 (1903-1905), "Empori" (1907-1908) i"Catalunya" (1913- 1914). El 1911 fou designat membre de la Secció Filològica de l'IEC, i col•laborà estretament amb Pompeu Fabra en per l’enriquiment i globalització de la llengua catalana.
Aprincipis de segle s'incorporà a "La Veu de Catalunya", una gran revista que era llegida per molt catalans, on va escriure fins l’any 1928.Va escriure molt sobre Prat de la Riba, un polític al queadmirava i li agradava la seva forma de parlar políticament. Durant la Dictadura de Primo de Rivera i la República va col•laborar al diari "La Publicitat".
El 1921 ingressà en la carrera consular(com aconsol), en la qual exercí càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel•les i París. Durant la Guerra Civil es posà al costat de la República i restà a Brussel•les, on escasà amb Émilie Noulet. Es refugià a Mèxic, on professà a la Universitat Lliure.
Entre la seva obra poètica destaquem Llibre dels poetes (1904), Primer llibre de sonets (1905), Els fruits saborosos(1906), Segon llibre de sonets (1907), Verger de les galanies (1911), Auques i ventalls (1914), entre d'altres. La seva poesia és aplegada i revisada al volum Poesia (1957). En teatre destaquem Elgiravolt de maig (1928), El Ben Cofat i l'Altre (1951) i Cop de vent (1966). En prosa escriu L'idil•li dels nyanyos (1903) i La malvestat d'Oriana (1910); els articles, contes, jocs lingüístics són...