Alex - Pràctica 1

EM FEIA POR DIR-T’HO

Pròleg
Estimat lector,
Espero que t’agradi molt aquest llibre que és la continuació del llibre “Per què no m’ho deies”. En aquest llibre et parlo de les experiències d’enDaniel, el protagonista de la història.
I sense més preàmbuls ja passem a l’acció.
Capítol 1
En Daniel era un jove noi Australià que vivia a Melbourne amb la seva mare. No se’l podia definircom un noi puntual. Tant era així, que ja feia tard a la seva cita amb la Shirley, la seva nova noia.
Només feia dos mesos que ho havia deixat córrer amb la Helen. Aquesta tenia un caràcter moltpossessiu, i estava sempre molt a sobre d’en Daniel. I era una cosa que aquest no suportava.
La Shirley, en canvi, tan sols es preocupava de viure el moment, sense pensar en les conseqüències dels seusactes. I a en Daniel li semblava perfecte. Els dos eren optimistes, joves i vitals. Dia a dia travessaven Melbourne en busca de entreteniment , despreocupadament, amb un somriure permanent als seusllavis.
Va arribar amb deu minuts de retard a Wilstonsea, un parc prop de la platja. Ella s’havia assentat a l’herba, amb les ulleres de sol reposant al seu front. Tenia una expressió alegre, i vaesbossar un somriure en veure’l.
-Em sap greu arribar tard.
-Tranquil, acabava d’arribar –va dir la Shirley amb una brillantor especial.- Ara estem junts i no importa res més.
Es van besar i vaniniciar la seva ruta per el parc. Els ametllers estaven florits i tot el parc presentava un color blanc de neu, era veritablement romàntic. Feien molt bona parella van estar uns vint minuts passejan pelparc i es van estirar a la gespa. El Sol s’estava ponent davant dels seus ulls. Com ells, una desena de parelles més estaven contemplant la posta de l’astre. El parc s’havia tenyit d’un color rogencque banyava tota la gespa i els arbres i les flors dels ametllers també se n’havien impregnat...
Ja s’havia fet fosc i en Daniel i la Shirley encara restaven al parc.
-Per què no anem a prendre un...