Alfonso De Aragón Y Castella

Alfons d'Aragó ( 1222 - Calatayud 1260 ), príncep d'Aragó.
Fill primogènit de Jaume I el Conqueridor i la seva primera esposa, Elionor de Castella.
Nomenat hereude la Corona d'Aragó el 1228, va morir el 1260 sense descendència tot i haver-se casat el mateix any amb Constança de Montcada.
A la seva mort, el seu germanastrePere, futur Pere el Gran, esdevingué el nou hereu del reialme.
La relació amb el seu pare es va deteriorar molt des que es va redactar el segon testament delConqueridor, en 1243, que llegava Aragó a n'Alfons, però Catalunya, Balears i València a en Pere, cosa que barrà el pas al mar al primogènit. A més, sols li donava unapetita part de la herència a pesar de ser el primogènit. Endemés, la situació s'agreujà quan va testamentar per a en Jaume i en Ferran, els fills menors del rei.
En1250 el princep Alfons va dirigir les tropes aragoneses a una guerra per Lleida. El motiu del malestar era el repartiment de l'herència, per això calia marcar lafrontera entre Aragó i Catalunya. Així doncs, el rei va marcar la frontera en el riu Cinca i Lleida quedà a Catalunya, però els aragonessos no estaren d'acord. Alfons vacomptar amb l'ajut del seu cosí, el rei Ferran III de Castella.
El 1251 va arribar la pau amb el nomenament d'Alfons com a Governador General d'Aragó i regent delsterritoris del seu germanastre menor d'edat, Ferran.
El princep Alfons va ser molt estimat a l'Aragó, mentre que Pere va tenir l'ajut incondicional dels noblescatalans. La seva mort, encara que tràgica, va canviar el curs de la història i va evitar una molt segura guerra amb el seu germà Pere després de la mort del seu pare.