Allo Que Tal Vegada S'Esdevingue

Estructura i tècniques teatrals


La comèdia està estructura en un acte. De bon començament se'ns fa saber que ja és la segona vegada que Caïm intenta transgredir les lleis imposades per Jahvé.L'obra es clou amb un final obert perquè després de la mort d'Abel, Caïm ha d'emprendre una nova vida , acompanyat de Nara, que no sabem on el menarà. La trama gira al voltant de Caïm i la sevarebel·lió contra tot allò establert: la prohibició paterna i divina d'acostar-se al paradís. L'estructura evoluciona de manera paral·lela al personatge, i així, quan ja s'ha plantejat la situació de l'obra,s'arriba al clímax: Caïm, negligint els advertiments, torna a saltar la tanca i s'apropia de la fruita de l'Arbre de la Vida, pretext que servirà a Adam per donar Nara a Abel. El desenllaç es produeixdesprés de la mort d'Abel, quan Caïm rep el reconeixement de Jahvè a través d'un senyal que el protegeix, i també el de Querub, que li dóna l'espasa per demostrar la seva fe en ell. Finalment, Caïminicia el camí de la creació del seu propi món.

L'autor, pel que fa a l'ambientació d'aquest únic acte, proposa una indumentària i una decorats senzills, tot deixant la porta oberta a altresinterpretacions. I ens orienta sobre l'aspecte físic dels personatges i la seva caracterització: exposa com ha de ser la seva entonació i manera de parlar; fins i tot en el cas del Diable especifica que laseva fonètica ha de ser lleidatana. També són presents en l'obra alguns efectes especials com trons i llamps. No hi ha divisió d'escenes (manera tradicional d'anunciar les entrades i sortides delspersonatges). El que fa l'autor és posar acotacions per informar dels moviments dels personatges a l'escenari; les acotacions apareixen també en altres casos: per indicar l'actitud i l'estat d'ànim delspersonatges (“indignat”, “amb càndid orgull”, “sarcàstic”) i per descriure accions (“ llença la poma”, “ha estat fent exercicis amb l'espasa”). També ens indica les pauses, els canvis de comportament...