Aloma

El meu àngel de la guarda

Natalia Mercado Beltran 1 Batxillerat A

Tres anys. Tres anys fa que va morir la iaia Angela. Encara la recorde, com si l'haguera vist ahir. Tinc el seu record tan present! Tres anys, el mateix temps que porte amb Sergi. Des d’aleshores, la veritat, no se si sóc feliç. Ell em va fer coneixer l'amor, el vull molt; però també m'ha fet patir, m'ha fet sentir dolor.Sergi va arribar en un moment en què jo necessitava algú, necessitava allò que mai havia tingut, l'amor. Els meus pares ja no vivien, van morir quan era molt xicoteta. Des de llavors vivia amb els meus iaios. El meu iaio era molt distant. El volia, ell a mi també, però mai ens vam entendre. La meua iaia, tan pareguda a mi...bona, honesta i solidària. Ella va morir per un infart, o aixó em van dir.El meu iaio va desaparéixer, als dies de morir la meua iaia.Em va dir que no seria capaç de veure'm cada dia, li recordava massa a ella. No volia que el vera patir, va fugir com un covard. Sergi em va ajudar molt quan va passar açò, però amb els anys, no se si és perquè ja no em vol, o tal vegada és una obsessió, però jo patisc. Només ho aguante perquè elvull. M'ha pegat milers de vegades, m'hainsultat el doble i s'ha enfadat el triple. A vegades pense a anar-me'n de casa o no ser més la seua nóvia, però el vull tant... De les meues amigues, ni parlar. Es van enfadar amb mi quan es van assabentar que Sergi em maltractava. Em van intentar ajudar i obrir-me els ulls, però jo no vaig voler. Molta gent ho va intentar però a pesar de tot vaig seguir amb ell. Al principi em va demostrar ser elmillor xic del món, em feia regals cada dia i em demostrava el seu amor cada segon. Un dia, com qualsevol altre estava netejant, la disputa va ser perque ell estava veient el futbol i jo estava netejant la televisió i la vaig haver d’apagar. Directament es va alçar del sofá i em va pegar una galtada. Jo intentava defendre’m, però contra ell les possibilitats eren mínimes. Jo apenes pesava 49kilos i alçava 1.50 respecte a ell que devia pesar uns 90 i devia medir 1.80.Cada vegada que m’alçava la mà jo em sentía més menuda encara i, de repent, se me llevaven tots els drets com a dona. Jo no vaig ser capaç de resistir-me, em vaig tancar en el traster i em vaig posar a veure l'àlbum de fotos de la meua iaia com cada vegada que ho necessitava, ja que era l'única cosa capaç de traure'm unsomriure. Ja no podia més, tres anys aguantant palisses, crits i insults. Vaig veure algo, algo que mai havia vist, era un diari, el diari d'Angela Winker. Eixa era la meua iaia. En eixa caixa mai va haver-hi un diari, simplement l'àlbum de fotos. Qui ho hauria possat ací? Tal vegada seria la meua iaia? Ho necessitava més que mai. M'agarrà molt de sorpresa, però va ser com un regal del cel. Vaigllegir i vaig llegir, una història preciosa la dels meus iaios, pareguda a la meua amb Sergi. Però vaig vore altres fulls, plens de rencor, rabia i més rabia.
No podia ser, la meua iaia había sigut maltractada i,el més fort, pel meu iaio. En el diari s'acostava el dia de la seua mort, però encara quedaven molts fulls. El dia de la seua mort, un dia com un altre, amb maltractaments però amb unadiferencia. En el final del full posava “ hui tot acabarà, açò ha arribat massa lluny”. Ací em doní compte que ella mateixa sabia que anava a morir. Vaig passar molts fulls intentat descobrir un poc més, però els fulls estaven en blanc, excepte l’últim, escrit a dia de hui i fa mitja hora i amb la tinta correguda. Encara et podies tacar si la tocaves.
“Sé que estàs en els moments més durs, però nopots seguir així, has de ser forta i fer-li front als problemes, no deixes passar per alt tot açò. No li permetes ni tan sols un crit més. Mai vaig pensar contar-t'ho i menys d'esta manera, però és l'única forma que òbrigues els ulls. No vaig morir per un infart, com el teu iaio et va dir sinó per una greu palissa. Una com una altra però que va fer que tot arribara al seu fi. Per tot el que hauràs...