altar de zeus

ALTAR DE ZEUS
L’altar de Zeus està construït per un arquitecte desconegut i era d’estil grec hel•lenístic. Va ser construït entre els anys 180 i 160 a.C i està situat al “Pergamonmuseum” de Berlín.
En quan al context històric i artístic, es va construir en l’època Hel•lenística(s.IV-III a.C), època en la qual el món grec queda dividit en diferents zones: pracedònia i en la qual hi ha unadiversitat cultural i contacte amb altres poblacions. També en aquesta època va tenir lloc la mort sobtada d’Alexandre el Gran l’any 323 a.C. que va fragmentar l’imperi macedoni en diversos regnes, i la cultura de l’antiga Grècia es va traslladar cap a l’Orient, on van prosperar noves ciutats. Com Pèrgam o Alexandria. No obstant això, la sòlida cultura grega va servir de referència als regnes orientals,que van reflectir aquesta hel•lenització en les seves creacions artístiques.
L’autor encara a dies d’avui no en sabem ni el seu nom ni que n’és d’ell.
L’altar de Zeus és d’estil grec hel•lenístic, un estil que està marcat pel llegat clàssic, que constitueix la base més sòlida i important de la civilització occidental. Conceptes com home, natura, raó, harmonia i bellesa són els pilarsfonamentals sobre els quals es fonamenta la gènesi creativa de l’art grec, no tan sols han estat presents en l’evolució de l’art europeu al llarg de la història, sinó que també d’una manera més directa va ser model i referència de l’art romà i de les reinterpretacions renaixentistes i neoclàssiques.
La famosa frase del filòsof grec Protàgores, l’home és la mesura de totes les coses, va sintetitzar lescaracterístiques generals de l’art hel•lènic. Sobre la base d’aquest pensament, les manifestacions arquitectòniques i escultòriques es van orientar cap a una recerca incansable de la bellesa basant-se en l’harmonia i en la proporcionalitat en relació amb l’ésser humà.
Pel que fa a l’anàlisi formal, el tipus de material usat en la construcció d’aquest altar és el marbre, generalment era el materialmés usat, perquè hi havia molta oferta. Amb unes dimensions espectaculars, així com el grau de proporció i harmonia i les correccions òptiques, fan que l’edifici no resulti pesat sinó que produeixi una sensació d’equilibri i grandiositat, ja que, es l’altar més gran de l’etapa.
El sistema constructiu emprat és l’arquitravat, hi ha un joc d’equilibri entre línies verticals i horitzontals: elselements verticals, les columnes, suporten els elements horitzontals, la coberta.
Referent als elements constructius, cal destacar que en l’origen, l’altar de Zeus constava d’un podi de planta quadrangular de 7m d’alçada, sobre el qual destacarem una columnata jònica, que son una mena de suports exempts.
En quant als elements de suport destacarem la coberta, plana i llisa i amb escultures dediversos animals, com una mena d’acroteris.
Envers a l’espai l’exterior de l’altar , cal esmentar-ne que en l’origen, constava d’un podi de planta quadrangular de 7 metres d’alçada, sobre el qual s’erigia una columnata jònica amb entaulament i coberta plana que decorada amb diversos animals fantàstics i mitològics, i a la façana oest adquiria forma de “U” i deixava al mig una escalinata impressionant.Les parets exteriors del podi estaven decorades amb un fris continu d’alt relleu de 120 metres de llarg.
Per tant, és veu a simple vista que era un altar de dimensions grandíssimes, així que és evident que és l’altar mes gran de l’època. Pel que fa a les línies, en aquesta construcció destaquen tant les línies horitzontals com les verticals i ho podem observar en la part de les columnes i en lacoberta, que es subjectada en aquest cas per les columnes.
En quan a la façana, cal dir-ne que és l’únic que ha arribat als nostres dies, suficient per a imaginar la magnificència de l’edifici i l’espectacularitat de la decoració escultòrica. La part conservada del fris exterior de la gigantomàquia destaca per la força i el dinamisme compositiu, en el qual les figures s’entrellacen i conformen...