Alzeimer

M.TERESA COLET

Benvolgut Diari,

Avui la mare estava molt neguitosa, no et puc escriure gaires coses noves de les que t’escrivía ahir. Ja saps quede vegades no ho porto gaire bé tot això i crec que no tindré forces i que és esgotador…

Les visions i fixacions que te van en aument, es posahistèrica i em costa mantenir la calma. Cada vegada m’és mes difícil fer-ho, perdo la compostura i en alguna ocasió l’he cridada tal com fa ella amb mi. Sé que noés correcte, ella ho fa perque està malalta, però jo no ho hauría de fer.
Quan exploto haig de sortir al carrer per airejar-me, donar voltes per elbarri fins tornar a la calma i reprendre l’atenció a la mare.

Em sento una mica cansada, cada día que passa és un altre día vivint la mateixa situació.Les nits son complicades, crida, s’eixeca i s’en vol anar al carrer. Quand li explico que és massa d’hora - o massa tard- per sortir, em diu que no ladeixo fer res i que no m’estima.
Imagina’t ! que no m’estima, ella que ho ha donat tot per mi! Tinc que amagar les claus…

Aguantaré fins el límit,mentrestant estarà amb mi. És per això que he decidit anar a l’associació per intentar saber mes sobre aquesta malaltía, compartir experiències amb altresfills i filles i estar mes preparada per atendre la mare tal com ella es mereix.
Demà mateix aniré a fer les darreres voluntats perque, si mai caig en unadependència, vull deixar constància de com m’agradaría que em cuidessin i m’atenguessin; Serà exactament com jo cuidaré a la mare.

Fins demà.
Teresa