Amor cortés

L'AMOR CORTÈS

La poesia trobadoresca era un reflex de la societat feudal que la generà. Difosa a través de la música, era una literatura feta i consumida per la noblesa que vivia a la cort.L'amor cortès esdevingé un element més de la cortesia.
Representava un amor veritable, lleial, generós, desinteressat, afectuós, que s'associava amb la bona conducta i amb la bona educació, que busca ladiversió i el plaer, que esclata en goig i alegria si es correspost.... Totes aquestes idees provenen de l'amor cortès de la literatura trobadoresca, que acabà impregnant tota la literatura medievali la societat de l'època.
Bàsicament l'amor cortès, o fin'amors en provençal, consisteix en una mena de joc en què el codi feudal es traspassa a l'experiència amorosa.
Les relacions entre el senyorfeudal i vassall pròpies del feudalisme troben un paral·lel en les que s'estableixen entre l'enamorada i el seu pretendent, que és com si passés a servir-la. En la poesia amorosa trobadoresca, eltrobador fa el paper d'enamorat d'una dama noble, és a dir, casada amb un noble. Amor i matrimoni aleshores no anaven lligats, però només la dona casada podia tenir vassals en la vida real i en lescançons. Per tant l'amor cortès era de tipus adúlter.

Aquest procés implicava tot un codi que tenia un vocabulari propi en provençal;
El trobador enamorat, esdevenia el vasall (homo) o servidor d'unadama o midons (el meu senyor).
La dama era sempre una domna o dona casada, es per això que el trobador no podia dir clarament el nom de la dama a qui dedicava la cançó, sinó que el disimulava amb unsenhal o pseudònim. Pel que fa al marit podia convertir-se fàcilment en un gilós -gelós- si havia estat avisat pels lausengiers, que feien d'espies o de delators.

Aquest amor lleial solia tenir llocen un locus amoenus, sempre en primavera i l'objectiu del drutz- amant- era arribar, literàriament, a fer l'amor amb la dama (fait).
Gairebé sempre, la cortesia no passava de ser un joc retòric. Un...