Análisis noma bar

 
 


 
 

|
 
 
 Teoria
 de
 la
 Forma,
 el
 Color
 i
 la
 Composició
 

Lluís
 Ferrer
 Calafell

RELACIONS
 FIGURA-­‐FONS
 NOMA
 BAR
 

La
  relació
  figura-­‐fons
  és
  aquell
  diàleg
  que
  mantenen
  dins
  una
  mateixa
  obra
  visual
  elements
  que
  el
 nostre
  cervell
  interpreta
  com
  a
  figures
  amb
  altres
  que
  interpretem
  com
  a
  fons.
  Aquesta
  relació
  és
  necessària
  per
  a
  fer
  possible
  l’enteniment
  complet
  de
  la
  obra
  en
  la
  seva
  totalitat,
  reconèixer
  elements
  icònics
  i
  extreure
 significats
 que
 donin
 un
 sentit
 a
 la
 representació
 visual.
 
 
  En
  aquest
  treball
  em
  centraré
  en
  les
  relacions
  figura-­‐fons
  contrastades
  i
  diferenciades,
  però
  que
  alhora
  estan
  dotades
  d’una
  forta
  ambigüitat
  que
  crea
  en
  l’espectador
 un
 dubte sobre
 què
 és
 la
 figura
 i
 què
 el
 fons.
 
 Aquesta
 ambigüitat
 és
  constant,
 ja
 que
 s’entrellacen
 figures
 i
 fons
 unes
 amb
 les
 altres
 intercanviant-­‐se
 les
  funcions
 depenent
 d’on
 l’observador
 centri
 l’atenció.
 De
 fet,
 podríem
 dir
 que
 Noma
  Bar anul·la
 la
 diferenciació
 figura-­‐fons
 com
 a
 tal,
 ja
 que
 disposa
 els
 dos
 elements
 en
  igualtats
 de
 condicions
 per
 a
 que
 sigui
 l’espectador
 qui
 decideixi
 en
 cada
 moment
 a
  quin
 element
 vol
 atribuir-­‐li
 cada
 valor.
 
  Aquest
  tipus
  de
  relació
 figura-­‐fons,
  com
  totes
  les
  altres,
  té
  unes
  funcions
 

expressives
 determinades
 que
 analitzarem
 en
 algunes
 obres
 visuals
 a
 continuació.
  Una
 de
 les
 més
 importants
 per
 sobre
 de
 les
 altres
 és
 la
 funció
 d’introduir
 dos
 o
 més
  conceptes
 per
 a que
 interactuïn
 entre
 ells
 fins
 al
 punt
 de
 no
 ser
 possible
 un
 sense
  l’altre.
 
 Aquesta
 funció
 aparentment
 normal,
 agafa
 un
 horitzó
 de
 possibilitats
 molt
  més
  interessants
  si
  aquests
  elements
  que
  es
  fan
  interactuar
  es
  tracten
  de
  dos
  o  més
  elements
  completament
  oposats,
  ja
  que
  s’estableix
  un
  diàleg
  d’antagonisme
  però
 alhora
 de
 necessitat
 que
 és
 molt
 atractiu
 sobretot
 per
 representar
 temes
 de
  denúncia
 social.
 
  Al
  mateix
  temps,
  la
  possibilitat
  d’introduir
  diversos
  elements
 dins
  una
 

mateixa
  composició
  visual
  que
  es
  donin
  sentit
  entre
  ells
  és
  molt
  atractiva
  per
  establir
  diàlegs
  dins
  una
  mateixa
  composició
  estàtica
  i
  poder
  narrar
  una
  petita
  micro-­‐història.
 
  Bàsicament,
  aquestes
  dues
  darreres
  vessants  d’aquesta
  relació
 

figura-­‐fons
 són
 les
 que
 aprofita
 el
 dissenyador
 gràfic
 Noma
 Bar
 en
 les
 seves
 obres
  visuals,
 reconegudes
 ja
 a
 nivell
 mundial.
 Aquest
 artista
 aprofita
 les
 seves
 obres
 per
  reivindicar
  temes
  i
  tòpics
  d’actualitat
  dels
  que...